dilluns, 14 d’agost del 2006

Incomunicació?

Quan internet i la informàtica es van començar a expandir, i encara ara algunes vegades, feia fortuna entre els detractors o els escèptics de les noves tecnologies expressions com “això potenciarà l’individualisme...” o encara “porta a la incomunicació”.

Cada invent, cada fet social nou, ... té les seves coses, bones i dolentes. I no vendré ara l’era de la informàtica com la més meravellosa de totes les èpoques.

Però ara hi ha més incomunicació? Jo penso que no. De cap de les maneres. Les coses o les persones ens hem adaptat, però de comunicació n’hi ha i molta.

Es llegeix menys? Potser, i potser només, en format paper sí. Però a la pantalla es llegeix, i molt.

I s’escriu. No només correu electrònic, que permet una comunicació ràpida i fluïda, o bé amb eines de missatgeria instantània.

A més a més apareixen contínuament noves formes de comunicació. Només cal observar el fenomen dels blocs.

Precisament la Laura Domènech, una companya de l’escola, n’acaba de crear un. I és ben prometedor. Ha començat fort, amb una espècie de “diari” on plasma, per capítols, la seva experiència americana.

La part que ha sortit fins ara enganxa. Amb un estil interessant, que arriba, viu i que sembla que la sentis.

I això em fa tornar al principi. Les TIC porten a la incomunicació?

Crec que és un fet que no és així.

Puzles

Els puzles, quan érem petits en dèiem trencaclosques, quin gran invent!!!!

N’havia fet molts. Recordo des de ben petit un d’aquells de 12 cubs, on amb les cares corresponents sortien sis imatges diferents del Topo Gigi. I encara cap als 12 anys uns amb paisatges de Nova York o de Moscou, amb puzles de 500 o 750 peces. I encara més tard un de rodó amb motius d’indis de l’Amazònia.

I de gran alguns que han acabat sent quadres que decoren casa nostra. El més gran que he fet deu ser de 5000 peces.

Ara als meus fills també els ha agafat aquesta dèria. De fet de ben petits els n’havia fet fer molt de ben simples.

I per acabar-ho d’amanir, penso que els puzles són uns entreteniments que ajuden a ordenar, estructurar, prendre decisions, provar i esmenar, ... aquests dies n’hem fet un de conjunt.

És una forma més de compartir entre nosaltres.

L’escollit ha estat un de circular de 1000 peces, de la casa Ravensburger.

Però d’aquest tema dels puzles... en altre dia en continuaré parlant.


dissabte, 22 de juliol del 2006

BRAUN


Ja s’ha acabat la Copa del Món de la FIFA, vaja el mundial de futbol, que ens ha tingut entretinguts durant un mes.

És un espectacle de contrastos: la bona jugada i l’agressió, els equips d’estats desenvolupats versus altres del tercer món, ... A mi també me’n creava. I no em puc estar de posar-ne un sobre la taula.

Cada cop que per la tele veia un partit, i n’he vist uns quants, hi havia un anunci d’aquells que envolten el camp que em feia rau-rau.

Hi havia Braun anunciat, un dels espónsors oficials. I és clar, en aquests moments, vaja des de fa uns mesos, parlar de Braun a casa nostra és sinònim de tancament d’empresa, de gent al carrer, del capital per sobre de les persones.

El tema ha estat, i segurament que ho continuarà sent, motiu de reportatges al telenotícies, al butlletí de la ràdio, als diaris.... i comentaré un parell d’aspectes.

En primer lloc el posicionament clar del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. L’església, i principalment la seva jerarquia, massa vegades ens posa molt fàcil el poder-li fer un munt de crítiques. Però no, aquesta vegada, al meu entendre, aquest bisbat, la factoria en qüestió hi pertany, s’ha mullat i força. I si no vegeu la nota de premsa que van difondre.

Per un altre costat un possible boicot. Fa unes setmanes va aparèixer sobre la taula de la sala de profes del meu centre una carta dels treballadors de Braun. I la seva proposta era un boicot de compra de qualsevol producte relacionat amb la multinacional.

Aquest és un dels greus problemes. No proposen un boicot només a productes Braun: depiladores, petits electrodomèstics, .. De fet Braun és una marca del grup Gilette, que al mateix temps foma par de Procter & Gamble. Axiò vol dir que aquests són els propietaris reals de la planta que ara es vol tancar. Ja em direu, una empresa que té la seva central a Cincinnati (Estats Units) i que diu tenir uns 100.000 treballadors en 140 estats... realment li importa un grapat d’homes i dones del Baix Llobregat? No són més que unes xifres, uns balanços...

I això sí, diversificació. que si falla un negoci un altre sempre estigui en alça.

Si algú es vol sumar al boicot... segurament que un producte o altre usa.


dimecres, 14 de juny del 2006

El referèndum de l’Estatut.

Estem arribant al final d’un llarg camí.

Portem mesos, anys, amb l’Estatut de rerefons. Primer promeses i debat en temps electoral. Després compromís en el Pacte del Tinell. Es comença a concretar en Comissió i després passa al Parlament.

Tots contents. Ja teníem Estatut.

Però no, encara quedava el tràmit de debat i aprovació, o reelaboració, per part de les Corts Espanyoles.

Ara arriba l’hora dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’hora del Referèndum.

No vull fer aquí apologia d’un vot determinat. M’agradaria anar una mica més a fons del què representa tot plegat.

I no em refereixo als fets recents. Ni tant sols als incidents dels darrers dies de campanya. Tot i que... qui sembra vents recull tempesta.

No, no, vull fer una referència a les diferents possibilitats que té tota persona amb dret de vot.

I comencem per aquí. Qui té dret a vot? Molt senzill. Totes aquelles persones que són en el Cens Electoral. La llista elaborada per la Junta Electoral amb tots els ciutadans espanyols, majors de 18 anys i que no tenen els drets civils restringits per un jutge.

Però alerta. Això no significa que hi siguin realment tots els ciutadans. En realitat el Cens Electoral conté errors. Per això unes setmanes abans de qualsevol consulta electoral s’exposa aquest cens. La llàstima és que pocs ciutadans exerceixen el seu dret de consultar-lo i fer, si s’escau, reclamacions. I aleshores arriba el dia de les votacions i... tot són corredisses i queixes.

Per tant queda clar, les persones inscrites són les úniques que tenen dret a vot.

A partir d’aquí el ciutadà pren la primera decisió. Anar a votar o no. Així tindrem una xifra de votants, de persones que han exercit el seu dret, i una altra que anomenarem l’abstenció. És a dir, la diferència entre la xifra de persones del cens electoral i els votants.

Una precisió. L’abstenció és un dret legítim, una persona pot anar a votar o no. Però en aquesta xifra, la de l’abstenció, hi cau també la del desinterès, el de les persones que simplement passen, i encara la dels errors. Les persones que no han pogut exercir el seu dret per haver-hi errors en un cognom, o en el DNI... i són més dels quins semblen.

Bé, ara ens centrem en els votants. Aquí cal fer una altra gran divisió de vots. Es comptabilitzen els vots nuls, que en realitat vol dir que no valen. Una altra opció vàlida, i respectable. Però que són comptabilitzats com a vots no vàlids. I per tant ens queda un gran bloc, que ara tractaré, que són els vàlids, els quins compten.

Aquest darrer bloc són els quins serviran per marcar els percentatges per aprovar, o no, el present Estatut. O que en unes eleccions amb vots a partits, marcaran els quins passen el filtre per poder entrar a un Parlament o ajuntament.

En el cas del Referèndum els vots vàlids poden ser de tres opcions diferents. Els vots afirmatius, els del Sí, els quins aproven la pregunta que es formula en la consulta popular.

Els vots negatius, els del NO, els quins desaproven la pregunta que es formula.

I finalment els vots en blanc. Que no diuen ni sí ni no. Però que són de persones que volen que el seu vot sigui comptabilitat com a vàlid.

En aquest cas perquè pugui entrar en vigor el nou Estatut en el Referèndum cal que l’opció més votada, la majoritària, sigui la de vots favorables, la del Sí.

Així que el poble decidirà.

diumenge, 14 de maig del 2006

Contrastant, o potser no tant


Contrastant. Veure les diferències entre dues o més coses.

Això està bé. És una bona manera de poder veure la realitat, o bé allò que més se li assembla.

A tots ens ha cridat l'atenció, i fins cansat amb el temps, el ball de xifres que ofereixen alguns actes multitudinaris. Per exemple l'assistència en manifestacions. On les xifres poden variar considerablement segons les donin els convocants o la guàrdia urbana o qui diminis sigui.

Això també li va passar a un col·lectiu de persones, algunes mestres, que amb el temps va idear un sistema de recompta com a mínim és transparent, és a dir, s'explica com es fan els càlculs.

Aquest col·lectiu, amb el nom de Contrastant, compta amb un interessant web, que porta un subtítol prou interessant: “una lectura dels media”.

Un dels actes que sempre havien estat en el punt de mira d'aquest col·lectiu era la “Feria de Abril”, organitzada per la FECAC.

Enguany no hi ha hagut ball de xifres en aquest sentit. I una notícia de Catalunya Ràdio em va cridar l'atenció:

“En un discret acte protocolari de cloenda la FECAC no va voler aventurar-se a donar dades d'assistència. Però la novetat és que el col·lectiu Contrastant tampoc dirà les dades d'assitència. Aquest any els han contractat i no podran fer públics els resultats”.

Aques text que he copiat literalment del bloc horari que l'emissora té penjat a internet i que correspon a dilluns dia 8 de maig a les 07 hores i 14 minuts, és el quin em va cridat l'atenció.

És evident que la notícia podia ser més o menys errònia, com tantes altres. I per això em vaig connectar al web i en no veure res que hi fes referència em vaig posar en contacte amb el col·lectiu Contrastant a través del correu electrònic.

La resposta va ser força ràpida i amable. Em feien notar que potser no havia entès prou bé la notícia... però que en tot cas “CONTRASTANT ha comptat la Feria perquè una empresa ens ha contractat per tal de comptar-la. Aquesta empresa no és la FECAC.
Aquesta empresa, quan faltaven tres setmanes per començar la Feria, ens va dir que no podíem fere pública la xifra. Ja fa dies queestem insistint perquè la faci pública, sobretot perquè la Feria no n'ha ofert cap. No sé si ens en sortirem. Espero que sí.”

En tot cas se suposa que quan van signar el contracte ja sabien que no podrien oferir aquestes xifres, o en tot cas si això no forma part del contracte no tenen perquè seguir la beta de l'empresa.

És clar que a tots ens agrada veure els defectes en els altres, a mi el primer, i que quan això se'ns aplica a nosaltres... no sempre ho entomem igual. Però és un sa exercici que hem d'aprendre.

En aquest cas Contrastant no ens permet contrastar.

dilluns, 1 de maig del 2006

Rectificar és de savis

Així ho diu la cultura popular. I com a mínim si no és de savis és de persones que saben reconèixer els seus errors. Primer pas per a no tornar-los a fer. Per això procuro aplicar-ho.

Fa uns dies el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, reestructurava el seu govern. I nomenava un dels nous consellers en la persona de Jordi Valls, fins aleshores alcalde de Manresa.

Aixó implicava l'elecció d'un nou alcalde. Lògicament se'n feia ressà Regió 7. I d'entre els diferents aspectes a tractar... un problema de paritat. I unes explicacions que em sobten, i que davant dels de casa nego rotundament que siguin com diu el diari.

Diversos regidors “renuncien” perquè pugui ser escollit alcalde el Sr. Josep Camprubí. Com? Però si qualsevol regidor pot ser escollit alcalde!!!!

Però és clar, a més a més d'afirmar les coses m'agrada estar-ne ben segur, i... ho sento, m'equivocava.

L'elecció d'alcalde té un procediment propi, descrit ens els articles 196 a 200 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. En ells queda descrit que davant d'un cas de renúncia de l'aldalde, com ha estat el cas de Jordi Valls, s'aplica el procediment ordinari, és a dir, una votació entre els regidors ens la qual són elegibles els caps de cada llista electoral, excepte que aquests renunciin, i que passa a ser elegible el següent regidor de la llista en qüestió.

Doncs au, que a més a més de rectificar ja he après una cosa nova, i per tant avui ja me'n puc anar a dormir.

Nou bloc esportiu

La gent que em coneix té una imatge de mi com ... poc esportiva. De fet és cert, actualment no practico pas massa esport.

Però això no vol dir ni que no n'hagi practicat, especialment bàsquet, judo i bicicleta, i sobretot que no m'agradi i el segueixi.

Sabeu quin és un dels principals guanys que em reporta l'haver instal•lat decodificador de la TDT, doncs això, l'accés a canals específics esportius.

Per això veient que un gruix important de coses del bloc podien ser de caire esportiu m'ha semblat d'obrir-ne un de caràcter exclusivament esportiu.

A veure si la cosa resulta.

Trobareu aquest nou bloc a http://jarderiu-sport.blogspot.com

dissabte, 22 d’abril del 2006

Una nova visió de Manresa

Els manresans som gent ben estranya. A vegades ens sembla que la nostra ciutat és el melic del món. Vaja, i ara que tenim dos honorables consellers al govern del nostre país... Però per un altre costat no apreciem gens les coses de casa. Tenim un equip de bàsquet de perimera, qui sap si per gaire temps, i només hi vibrem quan triomfa (ei, que alguns el segueixen de debò, he?); o bé per la nostra festa major d'hivern, per la Llum, fem excursions a Andorra o al Corte Inglés de Barcelona, i tot per no quedar-nos a casa.

Lligat amb això he descobert un bloc que és ben interessat, i vol trencar amb aquesta dinàmica.

El títol ja és ben expressiu “A MANRESA NO HI FAN RES... (o potser, sí)”

I les coses que hi he llegit, unes bones perles.

Nou bloc meu, de caràcter educatiu

Quan vaig obrir aquest bloc dues coses tenir prou clares. L'una que no em podia comprometre a una periodicitat fixa. Sóc coneixedor dels meus límits i cert anarquisme. I una segona que això podia ser un calaix de sastre, amb un munt de coses diferents.

Darrerament no és que hagi fet massa aportacions al bloc, però sí que he estat llegint i treballant força. I una de les reflexions més importants és que quan una cosa té un cert gruix, un cert contingut amb constància, val la pena que s'identifiqui de forma autònoma d'un calaix de sastre.

I com que les darreras aportacions al bloc, i que m'agradaria que tinguessin una certa continuïtat, eren buidats i comentaris de les aportacions i novetats d'Xtec i de l'edu365, m'ha semblat convenient de donar-los un espai propi. Així que a partir d'ara aquests temes, així com d'altres relacionats amb el món educatiu, els podreu trobar a “El bloc educatiu d'en Jordi Arderiu”.

dissabte, 25 de febrer del 2006

edu365.com. Novetats del 22 de febrer de 2006.

Carnaval

A les portes del carnaval aquest enllaç ens porta a una pàgina que ens en permet el treball, a través de jocs,

És un recull que ha fet el portal edu365 de diversos recursos espigolats d’aquí i d’allà.

Carnestoltes

És una de les parts del projecte “el món per un forat” adreçat fonamentalment a educació infantil.

En entrar a l’espai es veu un vídeo, que sempre pot tornar-se a visionar clicant sobre la cambra de vídeo.

Els altres espais que hi ha són “fotos”, “activitats” i “dibuixos”, així com una “guia” que explica les diferents parts del projecte i què es pot fer en cada cas.

Mozart

Aquesta és una biografia, en llengua castellana, del músic austríac.

És un dels temes que el diari El País, en la seva edició digital, tracta dins l’apartat “Temas a fondo”.

Les roques

Petita unitat de programació sobre les roques. Realitzada pel Fco. Javier Corral. Sobretot conté moltes il·lustracions. I també exercicis.

El Periódico a l’escola

Ja fa anys que el projecte “El Periódico a l’escola” és una realitat, i ben consolidada. Ara fa el pas de la versió paper a la versió digital, amb l’interès d’emprendre encara més volada.

Una mà plena d’estels

Aquesta és una proposta de lectura, a càrrec d’Hernar Morera.

Com totes aquestes propostes té l’estructura de:

a) Qui l’ha escrit.

b) Abans de llegir.

c) Mentre llegeixes.

d) Després de llegir.

Green Week 2006

Aquesta és una proposta de l’European Schoolnet. És un concurs escolar anomenat Setmana Verda, que enguany es dedica a la biodiversitat. Compte amb dues categories de participació segons l’edat, a través d’una obra pictòrica o bé de la realització d’un video.

ReMix

Vols fer un collage de forma interactiva?

Aquesta aplicació la proporciona el MoMA (Museu d’Art Modern) de Nova York. Una brillant aplicació que uneix noves tecnologies amb un dels museus més recomanables.

Sessions informatives de la Universitat Pompeu Fabra

De cara a la captació d’alumnes la universitat Pompeu Fabra emprèn tota una colla d’accions, des de la seva presència en fires adreçades als estudiants de batxillerat i afins i fer presentacions dels seus estudis en la pròpia universitat. Aquí hi ha tota la informació.

Depuradores verdes

Aquest web recull el treball de les dues alumnes de l’IES Baix Empordà, de Palafrugell, que han obtingut el primer premi de l’edició d’enguany del concurs Webs de Ciència.

The Sudokus Phenomenon

Aquesta és una coproducció del Diari de l’Escola, de Vilaweb, i l’edu365.com.

Tracta el tema del fenomen del sudokus. L’article és en anglès.

dissabte, 11 de febrer del 2006

edu365.com. Novetats del 9 de febrer de 2006.

La muntanya.

És una de les parts del projecte “el món per un forat” adreçat fonamentalment a educació infantil.

En entrar a l’esapi es veu un vídeo, que sempre pot tornar-se a visionar clicant sobre la cambra de vídeo.

Els altres espais que hi ha són “fotos”, “activitats” i “dibuixos”, així com una “guia” que explica les diferents parts del projecte i què es pot fer en cada cas.

Àtles climàtic digital de la Península Ibèrica.

Projecte de la UAB.

Interessant atles climàtic que permet la observació sobre mapa de diferents paràmetres, com pot ser la temperatura o la pluviometria, en diferents moments de l’any, per mesos, a tota la Península Ibèrica.

Es podem veure ampliacions, animacions, ... presta molt de joc.

La genètica a l’abast de tothom.

La genètica és una part de la biologia que no és fàcil de treballar. En aquesta web, que trobem tota ella en català, s’explica d’una forma molt didàctica, i com tot bon recurs és aplicable, segons la profunditat en què es treballi, des de CS de Primària fins a Batxillerat.

S’acompanya d’un bon nombre de gràfics i animacions.

Es pot treballar en la seva globalitat o bé en només algun dels seus aspectes, i deins de l’àrea de Naturals/biologia o bé Tutoria.

Paper craft

El paper esdevé art, o gairebé.

Són propostes de “joguines” fetes amb paper, millor cartolineta, que ens pemeten construir cotxes o avions molt complexos.

Es pot veure la imatge de l’objecte acabat, però també obtenir un document en format pdf que ens permet retallar i enganxar.

A més a més les peces ja vénen pintades.

El principal problema el planteja la nevegació per altres pàgines del mateix espai, ja que els caràcters estan només escrits amb signes orientals.

La meteorologia: ciència i predicció.

Aquesta és una coproducció del Diari de l’Escola, de Vilaweb, i l’edu365.com.

Tracta el tema de la meteorologia des d’un punt de vista molt transversal, ja sigui des del punt de vista del medi social o natural, però també de la llengua, per exemple, a partir de dites, noms de vents, ...


En un lugar de la red.

Una nova proposta del professor de llengua i literatura catalanes de l’IES Rafael de Campalans d’Anglès, en Lluís Rius i Oliva.

També són d’ell altres projectes com Muds de mots o Biblionet.

En aquesta ocasió ens presenta un treball de literatura castellana a través de la xarxa i tot ambientant-ho amb l’estètica del centenari del Quixot.

És un treball premiat pel Ministeri d’Educació en un concurs sobre materials i noves tecnologies organitzat per ells mateixos.

La part de guia adreçada als educadors és de molt d’interès.

Va adreçat a ESO i Batxillerat.

Curso de geometría

Curs de geometria, en llengua castellana, dissenyat pels professors José Manuel Arranz i María de la Cruz Lobo, en el marc de les TIC del Ministeri d’Educació.

S’adreça als quatre cursos de l’ESO.

S’hi pot accedir tant per cicles com per temes, i s’adjunta d’una valuosa guia didàctica que es troba tant en format pdf com htm.

Megajocs

Aquest és un portal de jocs. De moment no n’hi ha massa, de jocs, però... sembla que pot créixer.

Dos detalls, un de bo i un de regular.

El regular és que per poder jugar cal registrar-se. I encara no puc pas afirmar que no sigui una font d’arribada de correus no desitjats.

L’altre bo, molt bo. En la seva declaració de principis pensa filtrar jocs sanguinaris, que indueixin a la violència, antisocials o amb continguts per adults. Una garantia de cara als nostres infants.

Las fracciones

Una nova activitat del Miniesteri d’Educació. I per tant en castellà.

A partir de divertides activitats i animacions se’ns presenta el món de les fraccions, tot fent un recorregut que ens porta de les operacions més simples a les més complexes.

És adequat per a l’educació primària.

Te una completa zona del mestre, i també enllaços curiosos i un apartat “sabias que...” que val la pena de mirar-se.

En resum, una bona eina quan es tracta aquesta unitat de les mates.

Juga a escacs amb la Queta

Vols fer una divertida partica d’escacs amb la Queta? Sí, amb la mascota de la campanya “Dóna corda al català”.

A més a més serveix per a iniciar-se en aquest joc, ja que per a cadascuna de les teves fitxes et proposa els moviments possibles que pots fer, ideal quan el jugador no és una persona avesasa.

Carnaval de Quèbec

S’apropa el Carnestoltes, i aquest espai ens ho recorda.

Però per sobre de tot es tracta d’una pàgina de jocs, senzills però agradables de fer.

Tant per la seva resolució com presentació.

A més a més són en francès, cosa que permet fer pràctiques de llengua.

Però si no es coneix... és força intuïtiu, i la canalla un cop hi ha jugat una vegada... segur que no hi tenen dificultats.

divendres, 10 de febrer del 2006

Jocs olímpics d’hivern. Torí 2006.


Avui, d’aquí a poca estona, comencen els Jocs Olímpics d’hivern, organitzats en aquesta 20a. edició. La ciutat amfitriona és la italiana Torí. I el màxim responsable de l’esdeveniment és el COI.

La pàgina web de l’esdeveniment és tota una bona integració de les TIC en l’esport. En diverses ocasions he mirat de seguir esdeveniments olímpics a través de la xarxa, i aquesta vegada el resultat, a priori, és tota una declaració de bones intencions.

Potser el principal inconvenient és que la navegació no és especialment fàcil, però els aspectes positius són molt bons. En podem destacar, per exemple, unes fantàstiques pàgines amb tots els resultats, però que abans de la competició ja estan disponibles amb tots els atletes participants, amb tot luxe de detall com per exemple els horaris en què s’han de disputar.

Un altre aspecte important és l’accés directe a cada dia de campionat a través de la capçalera de la pàgina.

La pàgina dels esports, on hi trobem el cartell de cadascun, ens dóna tota la informació possible de cada competició. En algunes fins i tot hi ha unes excel·lents animacions explicatives. Per aquells qui no estan del tot avesats a cada especialitat hi trobaran tota la informació.

dijous, 9 de febrer del 2006

Anna Frank. Diari d’una noia.

Aquesta nova vinyeta principal del portal edu365.com és dedicat a una proposta de lectura.

L’autora d’aquesta proposta és la professora igualadina de llengua i literatura catalanes Margarida Roca.

Com totes aquestes propostes té l’estructura de:

a) Qui l’ha escrit. Amb informació sobre Anna Frank i un interessant enllaç cap a tot el seu món.

b) Abans de llegir. Comprèn unes reflexions sobre el tema de la lectura, unes activitats de coneixements previs i uns enllaços que permeten aprofundir en els coneixements.

c) Mentre llegeixes. És un conjunt de 13 preguntes tancades, amb propostes de solució que són autocorrectores.

d) Després de llegir. Un conjunt de 6 activitats autocorrectives, que aprofiten el potencials dels quaderns virtuals.

És una bona proposta que permet completar i ampliar el treball de lectura d’una de les obres de capçalera.

dilluns, 6 de febrer del 2006

Sudokus

Avui començo una nova sèrie d’aportacions que feia temps em rondava pel cap. Es tracta de fer referència i aprofundir en algunes de les novetats que apareixen en el portal de l’edu365.com o bé d’Xtec.

Aquest primer comentari es refereix al gran bloc temporal que hi ha a l’edu365.com Avui és un sudokus. Darrerament s’han posat de moda, però poden ser un element ben interessant per a l’alumnat. A més a més a ells els agrada.

La pega és que només n’és un, és a dir, quan l’han fet una vegada no es pot tornar a fer.

Pertany a un projecte on es pot arribar normalment des del portal anant a les matemàtiques de l’ESO. Rep el nom d’enigmes, i quinzenalment apareix un problema com a repte per a l’alumnat. Està preparat com a Quadern Virtual.

diumenge, 5 de febrer del 2006

Segona cursa del mundial de ral·lis

El Ral·li de Suècia, sogona prova del World Rally Car, ha estat un duel entre Grönholm i Loeb, decantat del costat del corredor finès.

Des del primer tram es va posar al capdavant de la cursa, sense abandonar la posició fins el final. Mentre que el campió del món de l’any passat no s’ha mogut de la segona posició.

Pel què fa a la resta de corredors que han agafat punts de cara al campionat del món de conductors hi ha hagut un daltabaix respecta a la cursa de Monte-carlo. Entre les nombroses absències i les penalitats dels qui repetien les places entre la 3 i la 8 les han ocupats corredors que a les carreteres franceses o bé van quedar endarrerits o simplement no van córrer.

De cara a les marques el triamfador de la cursa ha estat l’equip privat Kronos Total que representa a Citroën, gràcies als punts aconseguits per Loeb i Xavi Pons.

La propera cursa, a disputar del 3 al 5 de març, es desplaça a l’altre costat de l’Àtlàntic, amb la disputa del Corona Rally Mexico.

dissabte, 28 de gener del 2006

Comença el campionat del món de rallies

El dia 19 de gener va començar l’edició d’enguany del World Rally Car, amb la primera prova, la monegasca cursa del Monte-carlo.
Aquesta és una de les curses clàssiques que enguany arribava a la 74a. edició.
La prova va estar dominada per Marcus Grönholm que al final de la primera jornada va agafar un liderat que ja no va abandonar.
El primer líder havia estat en Sebastien Loeb, però un accident al final de la primera jornada el va endarrerir fins a la vuitena posició. I després va protagonitzar una espectacular remuntada, guanyant al final 10 dels 18 trams que es van córrer. Vaja, que s’havien de córrer, ja que 2 es van suspendre.
El gràfic que presento aquí permet veure l’evolució de les posicions que van ocupar els deu primers pilots de la cursa al final de cadascuna de les especials.
La propera prova és la de Suècia, que s’ha de córrer a principis de febrer.

dijous, 5 de gener del 2006

Els Reis de l'Orient

Visca els tres Reis de l’Orient

que porten torrons

a tota la gent

i una botifarra

per a la meva dent


Els reis de l’Orient

porten coses, porten coses,

els reis de l’Orient

porten coses a la gent.


Els reis de Sant Celoni

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Celoni

porten coses al dimoni


Els reis de Sant Esteve

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Esteve

porten coses a la llebre.


Els reis de Viladecans

porten coses, porten coses,

els reis de Viladecans

porten coses als infants.


Els reis de Gimenells

porten coses, porten coses,

els reis de Gimenells

porten coses als vells.


Els reis de Barcelona

porten coses, porten coses,

els reis de Barcelona

porten coses a la mona.


Els reis de Palau

porten coses, porten coses,

els reis de Palau

porten coses al gripau.


Els reis de Mataró

porten coses, porten coses,

els reis de Mataró

porten coses al balcó.


Els reis de Montserrat

porten coses, porten coses,

els reis de Montserrat

porten coses al terrat.


Els reis de Vallgorguina

porten coses, porten coses,

els reis de Vallgorguina

ja no porten cap joguina.


En dies anteriors ja he triat títols dels articles que tenien a veure amb les dites populars. I és que el tema m'agrada.

Aquesta tarda han arribat els reis, I és clar, amb aquella il·lusió dels infants no em podia estar de fer una aportació que hi tingués a veure. Així que... aquesta cançó anava que ni brodada. A més a més m'ha permès experimentar el tema d'anar integrant fotos en el text. Vaja, com un nen amb sabates noves... o amb la joquina que li han deixat els reis.