El referèndum de l’Estatut.

Estem arribant al final d’un llarg camí.

Portem mesos, anys, amb l’Estatut de rerefons. Primer promeses i debat en temps electoral. Després compromís en el Pacte del Tinell. Es comença a concretar en Comissió i després passa al Parlament.

Tots contents. Ja teníem Estatut.

Però no, encara quedava el tràmit de debat i aprovació, o reelaboració, per part de les Corts Espanyoles.

Ara arriba l’hora dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’hora del Referèndum.

No vull fer aquí apologia d’un vot determinat. M’agradaria anar una mica més a fons del què representa tot plegat.

I no em refereixo als fets recents. Ni tant sols als incidents dels darrers dies de campanya. Tot i que... qui sembra vents recull tempesta.

No, no, vull fer una referència a les diferents possibilitats que té tota persona amb dret de vot.

I comencem per aquí. Qui té dret a vot? Molt senzill. Totes aquelles persones que són en el Cens Electoral. La llista elaborada per la Junta Electoral amb tots els ciutadans espanyols, majors de 18 anys i que no tenen els drets civils restringits per un jutge.

Però alerta. Això no significa que hi siguin realment tots els ciutadans. En realitat el Cens Electoral conté errors. Per això unes setmanes abans de qualsevol consulta electoral s’exposa aquest cens. La llàstima és que pocs ciutadans exerceixen el seu dret de consultar-lo i fer, si s’escau, reclamacions. I aleshores arriba el dia de les votacions i... tot són corredisses i queixes.

Per tant queda clar, les persones inscrites són les úniques que tenen dret a vot.

A partir d’aquí el ciutadà pren la primera decisió. Anar a votar o no. Així tindrem una xifra de votants, de persones que han exercit el seu dret, i una altra que anomenarem l’abstenció. És a dir, la diferència entre la xifra de persones del cens electoral i els votants.

Una precisió. L’abstenció és un dret legítim, una persona pot anar a votar o no. Però en aquesta xifra, la de l’abstenció, hi cau també la del desinterès, el de les persones que simplement passen, i encara la dels errors. Les persones que no han pogut exercir el seu dret per haver-hi errors en un cognom, o en el DNI... i són més dels quins semblen.

Bé, ara ens centrem en els votants. Aquí cal fer una altra gran divisió de vots. Es comptabilitzen els vots nuls, que en realitat vol dir que no valen. Una altra opció vàlida, i respectable. Però que són comptabilitzats com a vots no vàlids. I per tant ens queda un gran bloc, que ara tractaré, que són els vàlids, els quins compten.

Aquest darrer bloc són els quins serviran per marcar els percentatges per aprovar, o no, el present Estatut. O que en unes eleccions amb vots a partits, marcaran els quins passen el filtre per poder entrar a un Parlament o ajuntament.

En el cas del Referèndum els vots vàlids poden ser de tres opcions diferents. Els vots afirmatius, els del Sí, els quins aproven la pregunta que es formula en la consulta popular.

Els vots negatius, els del NO, els quins desaproven la pregunta que es formula.

I finalment els vots en blanc. Que no diuen ni sí ni no. Però que són de persones que volen que el seu vot sigui comptabilitat com a vàlid.

En aquest cas perquè pugui entrar en vigor el nou Estatut en el Referèndum cal que l’opció més votada, la majoritària, sigui la de vots favorables, la del Sí.

Així que el poble decidirà.