divendres, 14 de febrer del 2020

Wind games

La capacitat de la humanitat per a inventar-se i practicar nous esports és excepcional. Fa uns mesos vaig saber de la inauguració d’un túnel del vent a Barcelona. En coneixia un altre, de més antic, a Empuriabrava. Són uns cilindres verticals que gràcies a la força del vent et pots sostenir a l’aire. Vaja, volar. En certa forma practicar el paracaigudisme d’una forma indoor, a l’interior.
Fa uns dies es va fer a Empuriabrava l’equivalent als campionats del món d’aquest esport: els Wind Games
Són diverses especialitats, individuals o en equip, que demanen fer una colla d’acrobàcies. Escollides per sorteig. I que penalitza el no fer-les o que no siguin de prou qualitat.




[publicat al bloc esportiu]

dilluns, 27 de gener del 2020

Circ Teatre Rosa Raluy

Ahir va ser dia de circ. Dia bonic per a grans i petits. Que diferent d’aquell circ que ja m’agradava de petit, i que era una barreja d’emoció i, gairebé, de por per la dificultat d’algunes atraccions.

Aquesta vegada vam anar al Circ Teatre Rosa Raluy. Un circ nou, que no porta ni un any de rodatge. De petit format. La carpa té una capacitat per 600 persones. A mi em va semblar que menys. Però molt còmode, seients generosos, bona visibilitat i a més a més una pista elevada que encara el fa més proper.

Contrastant amb la novetat del circ, l’experiència de la companyia. La Rosa Raluy és la filla del Carlos Raluy, pal de paller d’una família de circ de tota la vida i que va morir fa poc. Amb el seu marit, les seves dues filles i altres artístes fan un espectacle de nivell. Em va agradar i molt.

Espectacle que va una mica més enllà del circ. D’aquí l’afegitó de teatre. I és que penso que el Cirque du Solei ha marcat època. I hi ha coses d’aquest espectacle que m’hi fan pensar. En el millor dels sentits.

No vull oblidar-me de la Rosa. Una pallassa amb estil. I que em va treure tota la pols de la closca. Perquè lluís la meva calba, em va dir.

Aquesta és la tercera carpa Raluy que volta. Les altres dues també les he visitat en alguna ocasió: wl Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy.

Deixo per a una altra ocasió anècdotes i records del món del circ.

La Rosa Raluy a l'inici d'un número d¡equilibri de plomes. Sensacional

dissabte, 4 de gener del 2020

Em surteixo de nous jocs de cartes de les formes més variades. Quan en veig una d'interessant en un comerç o en alguna fira. O be en una botiga especialitzada... I encara en viatges. Per trobar-ne de rares o bé amb matges del lloc, com a record.

Avui us vull parlar d'una d'aquestes. O millor dir, de dues. Les vaig comprar en un viatge a Madrid. Són una de tipus espanyol i una altra de tipus de pòker. Per tant amb un contingut de 50 cartes la primera i de 54 la segona.


Les dues tenen en comú l'empresa que les comercialitza: Manufacturas Hema S.A. Ubicada a Esplugues de Llobregat. Disposa d'una pàgina web, però buida de contingut. També tenen en comú que l'anvers té una part dedicat al valor i al coll que marca cada carta, però també una imarge característica de la ciutat de Madrid. No sempre massa ben descrita, per cert. 



Una bona colla d'imatges són comunes a les dues baralles, amb una perspectiva més o menys propera (molt poc), possiblement per la petita difeència de mida, i sobretot per ocupar més o menys part de la carta. Ara bé, hi ha imatges que només estan en una baralla o altra, i per tant no només pel fet que una baralla tingui més o menys cartes que l'altra. I encara fer constar que una mateixa carta no repeteix en una baralla i altra el mateix nombre facial, ni formen part del mateix coll...



En un futur, espero que proper, en trobareu totes les imatgtes, i també la comparació entre les dues, en el web de Joc de cartes.

Publicat al bloc Jocs de cartes

Vídeos de socials


Tot navegant per la xarxa he trobat un vídeo que m'ha cridat l'atenció. El podríem centrar en l'àmbit de les socials, de les ciències socials. Molt curiós i, al mateix temps, didàctic. Parla dels límits de l'Estat Espanyol.

Està explicat d'una manera entenedora. I relata allò que jo trobava a faltar quan impartia el tema. Seriositat i complexitat.
De fet desconeixia la caratérística de l'Illa dels Faisans, que és un condomini (un domini compartit) entre França i Espanya. Durant mig any administrat per un estat i l'altre mig any per l'altre.
Aques vídeo no només ens serveis per estudiar els límits, sinó també com a model per a poder fer vídeos per part dels alumnes amb una temàtica determinada.

Un cop valorat positivament el video m'he centrat amb l'autoria. I veure què més havia publicat.
En general són vídeos interessants. I força precisos. Només a valorar de forma regular quan hi ha coses que són més interpretatives. No comparteixo del tot el punt de vista. Però és precisament això, un punt de vista. Un tema subjectiu.

Podeu visitar el canal "Explora tu mundo"

Afageixo un parell més de YouTubers que fan produccions semblants.



"El rincón del mundo"


Publicat al Bloc educatiu del Jordi Arderiu