Periodisme amb precisió

Des de fa temps que es parla del desprestigi dels polítics. Constantment se'ls posa a caldo, sovint en les tertúlies radiofòniques o de la tele, en editorials de diaris, ... o simplement s'hi posen ells solets amb les seves accions. Però ara i aquí no penso opinar sobre això.
Sí en canvi sobre el paper del periodisme en les informacions. No us heu trobat mai que quan es parla d'una notícia de la quina vosaltres en sou actors o bé coneixeu d'aprop i amb precisió no s'assembla gens ni mica en com s'explica en els mitjans? Com a mínim contenen un munt d'imprecisions.
I en aquest cas crec que els periodistes tenen l'obligació d'informar-se bé, de ser professionals, de fer bé la seva feina tot i que no poden ser especialistes en tot. I com a mínim no llençar imputs que puguin desorientar més la gent.
Ahir, amb la notícia de la mort de Leopoldo Calvo Supremo un botó de mostra.
Quan s'acosten unes eleccions generals hi ha la falsa idea que els ciutadans que volem expressar la nostra opinió lliurement escollim el president del govern. Igual que passa amb les eleccions catalanes. I no és així, i els periodistes haurien d'ajudar a fer-ho entendre.
Doncs no.
Situació. Catalunya matí, noticiari de 6 a 7 de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Rita Marzoa. En general m'agrada, el trobo seriós. I la Rita acostuma a agradar molt o a ser rebutjada. A mi més aviat m'agrada. I per això em sorprèn més i m'amoïna la relliscada.
Notícies d'entrada i parlant de Calvo Sotelo "...de fet l'escollien no pas directament a les urnes sinó al Congrés dels Diputats ..."
En desenvolupar la notícia: "... l'únic no elegit a les urnes ..."
No, no i no. Vaja que sí. Al Leopoldo Calvo Sotelo no el van escollir directament les urnes, com tampoc a l'Adolfo Suárez, ni el Felipe González, ni el José Ma. Azanar ni tampoc el José Luís Rodríguez Zapatero. Els ciutadans escullen els diputats del Congrés. I entre aquests es vota el candidat a president. Que tradicionalment és el representant de la llista més votada, però que si s'aconsegueixen altres majories doncs entra dins del joc democràtic. Vegis el cas del govern tripartit de la Generalitat.
En fi que aquestes ocasions haurien de servir per fer pedagogia i no pas per embolicar. I espero no ser massa dur, però realment crec que és important.
Potser es volia dir una altra cosa. Això sí ben certa. En aquest període de democràcia de la nostra època recent és l'únic president no escollit immediatament després d'unes eleccions. El president Adolfo Suárez va dimitir. I podia fer dues coses. O bé convocar unes noves eleccions o bé deixar en mans del Congrés que d'entre els diputats que hi havia, i ateses les majories d'aquell moment, s'escollís un nou president. I aìxò és el què va passar.