La Falconera

Avui us porto una curiositat que a més a més ens anirà de perles després de dies d’una calor forta i persistent.

El papa Pius XII va proclamar l’any 1953 el primer Any Marià que s’estendria des del 8 de setembre d’aquell any fins el 8 de desembre del 1954. Durant aquest temps els feligresos estaven convovats a rendir culte a la Verge Maria.

En aquest context els espeleòlegs i bussos catalans de l’E.R.E. (Equip de Recerques Espeleològiques funditat  per l’Agrupació Excusionista “Catalunya”) i del C.R.I.S (Centre de Recuperacions i Investigacions Submarines) entronitzaren una imatge de la Mare de Déu de Montserrat al fons de la mar Mediterrània. Era el 18 de juliol de 1954. I el lloc escollit la surgència natural del riu subterrani de la Falconera, a 12 metres de profunditat.

Això és al terme municipal de Sitges, una mica al sud del port del Garraf, conegut per la cimentera.

Aquesta era la primera entonització subaquàtica d’una imatge mariana al món. La imatge era obra de Joan Pujol Bella que l’havia fet a partir de la fosa de ploms dels utulitzats per submarisnistes.

El 18 de juny, un mes abans de la col·locació, es realitzà la benedicció de la imatge de la Moreneta al monestir de Montserrat per part de l’abat Aureli M. Escarré.

La col·locació a la Falconera va anar a càrrec d’Antoni Ballester (ERE), Climent Vidal i Eduard Admetlla (CRIS) que van ajudar el capellà Malaquías Zayas a baixar amb escafandra. Els diaris de l’època ressaltaren amb grans titulars la gesta.

Avui... Trujillo

Avui us presento la imatge de la Mare de Déu de Montserrat de la parròquia que porta el seu nom a Trijillo, al Perú.

I perquè l’he escollida avui? 

Aquesta parròquia està administrada pels pares missioners agustins. I un d’ells va ser Robert Francis Prevost, OSA, avui Papa Lleó XIV.

Precisament en el dia que visita Montserrat i que retroba una imatge que li és familiar. Per presidir la seva parròquia. I perquè un cop escollit Prior General de l'Orde de Sant Agustí  va peregrinar fins a la nostra basílica.

Mare de Déu de Montserrat de Montferri

Aquesta és la imatge de la Déu de Montserrat que hi ha al cambril del Santiuari al terme municipal de Montferri.

De propietat municipal està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri, a l'arxiprestat de l'Alt Camp de l'arquebisbat de Tarragona

L'ermita es troba a la part nord-est de la població, a uns 380 metres. És situada damunt d'un tossal de 50 metres d'alçada.

El projecte es va iniciar el 1925 sota la tutela de l’arquitecte Josep Maria Jujol però restà inacabat o força malmès fins que el 1987 s'iniciaren les obres de restauració i consolidació. sota la direcció de Joan Bassegoda i Nonell.

Dia Mondial de la Metrologia

 

Avui, 20 de maig, és el Dia Mondial de la Metrologia. 
És una descoberta que vaig fer per atzar tot esoltant el programa La primera pedra de RAC1. 
La seva conductora, la Noemi Polls, entrevistava al matemàtic Antoni Aubanell per parlar de la importància de la metrologia i com n'és de bàsic de tenit patrons universals.

Així unitats com el polze, el peu, el pam o la cana van deixar pas al metre, com a ferm esforç de deixar les coses locals per les universals.
Va ser un treball de l'Acadèmia Francesa de les Ciències  fruit d'un dels crits dels revolucionaris francesos que volien una sola mesura. Va ser el primer pas.
En aquest punt, i a nivell personal, s'ajunten dos records de la meva vida com a mestre. La passió per la Revolució Francesa que em va reconciliar amb la història i les

mesures del sistema internacional de les primeres classes de naturals. La il·lustració de l'esquerra em recorda la que hi havia al llibre de text.
Definíem el metre com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París (més precisament per l'observatori de París)

Aquest meridoà passa molt aprop de Barcelona, concretament per la localitat maresmenca d'Ocata on entre a la mar Mediterrània i la mateixa capital catalana va intervenir en el mesurament.
Aquesta escultura urbana que hi ha a la plaça de les Glòries i que va ser un regal de la ciutat de Dunkerque a Barcelona en conmemorar els 200 anys del mesurament   

Amb molt per celebrar

 

Sí, avui 6 de desembre, és un dia amb molt per celebrar, i tant!!!!

Però no. No perquè sigui el dia de la constitució, NO. Però a això ja hi anirem al final de l'entrada. 

Avui és el dia de Sant Nicolau. Un dia especial a molts llocs d'Europa i en especial a Montserrat. On els escolans celebren des de temps immemorials la seva gran festa, la del bisbetó. On un dels escolans més petits pren el rol de qui mana més per un dia I a més a més de forma democràtica -fins en temps del franquisme-.

A continuació podeu veure un vídeo que us ho explicarà molt millor.

Actualment en el dia d'avui se celebra el Dia de la Constitució. Que sembla molt llunyana i que nom ho és tant. De fet recorda el dia que la població espanyola va ratificar en referèndum aquesta constitució l'any 1978. Per tant no es podia celebrar abans. Però no va ser fins el 1983 -quan feia 5 anys de l'aprovació- que no es va oficialitzar com a "Dia de la Constitució", on es feien alguns actes oficials.  I no va ser fins el 1988 que no va passar a ser festiu. I va començar la llatge "tradició· del pont.

Jo en aquell referèndum no podia votar per lameva edat. Però durant anys es va mantenir una pintada amb guix que vaig fer jo demanant no votar. Si fos ara potser passaria de l'abstenció per demostrar una posició més proactiva.

cccccc

El "jardí terapèutic" de Sant Andreu

 

A l'atri d'entrada a l'Hospital de Sanr Andreu de Manresa hi ha l'anomenat "jardí terapèutic".

És un bonic jardí on els pacients hi poden sortir a prendre l'aire i el sol. 

Un racó molt agraït i concorregut, quan fa bon temps. Quan fa més calor hi posen uns para-sols grans que la gent aprofita per resguardar-se de l'astre rei. També aprofiten bancs que queden arraserats pels edificis.

Al bell mig de l'espai hi ha una placa que recorda que el jardí es va fer gràcies a l'aportació de la senyora Maria Torra i Tarrés, i que va ser inaugurat el dia de Sant Andreu (30 de novembre), honomàstic de l'hospital, de l'any 1994,

En el mareix lloc hi ha l'escultura d'una nena que està jugant amb unes caixes. Representa la mateixa senyora Maria quan era petita.

Però.... qui era la Maria? Era una manresana nascuda el 1914. Ajudava els seus pares en l'explotació d'una antiga C

cerveseria i el Cafè Magèstic, antics establiments instal·lats a la Muralla del Carme. 

Es va casar amb Joan Farrés i Amat nascut a Vacarisses.

Com a curiositat direm que aquest matrimoni va cedir a la ciutat una important extensió de terrenys que el 1965 va permetre construir el barri del Xup, nom amb que és conegut el grup d'habitatges Pare Ignasi Puig.

Nous aprenentatges

Qualsevol nou aprenentatge ens fa ballar una mica la closca. I sembla que s'ho ha de menjar tot i fer desaparèixer les coses anteriors.

En temps molt remots els clans familiars es reunien a la vora del foc i el coneixement es transmetia de generació en generació.

Amb el temps es va inventar l'escriptura. Però ni de bon tros es va perdre el llenguatge oral.

I amb l'arribada de la impremta es va multiplicar el nombre i la rapidesa de publicació de llibres... i no es van perdre pas els textos manuscrits.

Durant anys vaig fer formació a mestres en les noves tecnologies. Sovint hi tenien un cert pànic. Els posava aquest vídeo que té un to humorístic

Express Adobe

·lli 

Express Adobe és una aplicació gratuïta que pot fer documents de de 0, o bé amb l'ajuda de la intel·ligència artificial o encara a partir de models.

Una opció interessant és compartir documents per poder-se editar de forma col·laborativa.

La versió gratuïta és limitada, però fàcil i intuïtiva de fer servir.

 

Be funky

Be funky és una aplicació omline que d'una forma senzilla i intuitiva permet tant manuoular imatges com crear collages.

L'enllaç proposat porta directament a la versió en castellà

Molt recomanable

Bitstrips

Aquesta aplicació permet crear avatars al teu criteri. Permet triar home o dona, color de la cara, cabells i moltes alternatives... vestit...

I després triar entre diverses possibles formes atractives d'entorn.

Jo ha fet captura de pantalla per poder exportar i si hopasses a whatsapp també li pots donar aparença d'emoji i apliacar-lo des de la teva biblioteca.

Big Huge Labs

"Todo mi gozo en un pozo". Em sap greu però no era el que esperava.

Del paquet Big Huge Labs em va cridar l'atenció l'aplicació Jigsaw, la de puzzles. 

D'una forma senzilla i a partir d'una imatge pretenia crear un puzzle digital, per a poder-lo resoldre amb l'ordinador. No és així.

Crea una imatge bonica, això sí. Però el puzze si el vols és de de pagament i en format físic. De moment em conformo amb la imatge.

Reprenc l'activitat

 Fa temps que estic hospitalitzat i m'he de distreure. Per això una de les coses que faig és endreça de papers.

En va sortir uns que eren la impressió d'una entrada en un blog de fa 13 anys on hi havia un munt de recursos que podien ser interessants per a l'escola.

Ara, tants anys després, ja estic jubilat. Per tant per a l'escola no em serviran. Però la curiositat pot més que jo. I com que a la impressió veig els noms dels recursos però no els enllaços busco l'entrada original. I la trobo!!!!!

Segur que mols recursos ja no existeixen... però segur que trobaré alguna cosa curiosa. Així que som-hi!!!! I després d'encerts i decepcions, en el recurs número 13, hi apareix blogger. Ep, havia pres alguna nota. Però ara veig la llum. Allò que m'interessi ho puc posar en un bloc. I vaig a crear-ne un. Però ja en tenia i per tant ho puc aprofitar. Així que allà vaig, 

Doncs… el calendari sí que importa!!!!

Pujava amb el cotxe cap a la feina i la ràdio, que és una mica antiga i va a la seva, anava saltant d’una emissora a una altra sense solta ni volta. Quan es va aturar una mica a RAC1 mentre en Peyu feia el seu comentari diari.

El seu comentari anava sobre Sant Gregori, com a impulsor del calendari gregorià. El que avui fem servir nosaltres. I també força altres països del món. I al que donem el valor d’internacional. I aquí comença la meva discrepància.

Opinava ell que els calendaris són inútils. Que perquè no poden ser tots els mesos iguals?, Que la durada de l’any podria ser qualsevol altra…. I en això penso que ja és objectiu discrepar. No estic segur que no volés buscar la polèmica, el seu raonament. Però el calendari és, des de temps immemorials, una cosa que han buscat totes les civilitzacions. Perquè la vida és cíclica. Perquè cal estar preparats per sembrar, per regar,.... per ser productius. 

I ara no m’extendré en els calendaris. Això són figues d’un altre paner. I
potser motiu d’entrades diferents per a diferents calendari.

I han donat peu a un munt d’expressions populars. Només un botó de mostra. “Per Santa Llúcia un pas de puça”.

La Terra Mitjana al museu

Ens arriba de la mà de Guinness World Records un nou rècord,
registrat en el museu Smaerd Land, de la població xinesa de Shenzhen.

El museu es dedica a les maquetes en blocs. Vaja, en peces de LEGO (ref. 3) o altres marques comercials com Mega Blocks, Buho Engine, Saturno, Clementoni i molts més.

Es tracta d’una maqueta de mides més que grans, de 191 metres quadrats, Representa la Terra Mitjana del Senyor dels Anells. Amb gran luxe de detalls i amb zones perfectament identificables.

Per fer aquesta maqueta s’ha necessitat el treball de 50 dissenyadors que han treballat durant 3 anys i que han utilitzat més de 150 milions de blocs.

Wind games

La capacitat de la humanitat per a inventar-se i practicar nous esports és excepcional. Fa uns mesos vaig saber de la inauguració d’un túnel del vent a Barcelona. En coneixia un altre, de més antic, a Empuriabrava. Són uns cilindres verticals que gràcies a la força del vent et pots sostenir a l’aire. Vaja, volar. En certa forma practicar el paracaigudisme d’una forma indoor, a l’interior.
Fa uns dies es va fer a Empuriabrava l’equivalent als campionats del món d’aquest esport: els Wind Games
Són diverses especialitats, individuals o en equip, que demanen fer una colla d’acrobàcies. Escollides per sorteig. I que penalitza el no fer-les o que no siguin de prou qualitat.

[publicat al bloc esportiu]

Circ Teatre Rosa Raluy

Ahir va ser dia de circ. Dia bonic per a grans i petits. Que diferent d’aquell circ que ja m’agradava de petit, i que era una barreja d’emoció i, gairebé, de por per la dificultat d’algunes atraccions.

Aquesta vegada vam anar al Circ Teatre Rosa Raluy. Un circ nou, que no porta ni un any de rodatge. De petit format. La carpa té una capacitat per 600 persones. A mi em va semblar que menys. Però molt còmode, seients generosos, bona visibilitat i a més a més una pista elevada que encara el fa més proper.

Contrastant amb la novetat del circ, l’experiència de la companyia. La Rosa Raluy és la filla del Carlos Raluy, pal de paller d’una família de circ de tota la vida i que va morir fa poc. Amb el seu marit, les seves dues filles i altres artístes fan un espectacle de nivell. Em va agradar i molt.

Espectacle que va una mica més enllà del circ. D’aquí l’afegitó de teatre. I és que penso que el Cirque du Solei ha marcat època. I hi ha coses d’aquest espectacle que m’hi fan pensar. En el millor dels sentits.

No vull oblidar-me de la Rosa. Una pallassa amb estil. I que em va treure tota la pols de la closca. Perquè lluís la meva calba, em va dir.

Aquesta és la tercera carpa Raluy que volta. Les altres dues també les he visitat en alguna ocasió: wl Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy.

Deixo per a una altra ocasió anècdotes i records del món del circ.

La Rosa Raluy a l'inici d'un número d¡equilibri de plomes. Sensacional

Concert de l'Escolania de Montserrat a Cervera · 7 de febrer de 2020

Em surteixo de nous jocs de cartes de les formes més variades. Quan en veig una d'interessant en un comerç o en alguna fira. O be en una botiga especialitzada... I encara en viatges. Per trobar-ne de rares o bé amb matges del lloc, com a record.

Avui us vull parlar d'una d'aquestes. O millor dir, de dues. Les vaig comprar en un viatge a Madrid. Són una de tipus espanyol i una altra de tipus de pòker. Per tant amb un contingut de 50 cartes la primera i de 54 la segona.

Les dues tenen en comú l'empresa que les comercialitza: Manufacturas Hema S.A. Ubicada a Esplugues de Llobregat. Disposa d'una pàgina web, però buida de contingut. També tenen en comú que l'anvers té una part dedicat al valor i al coll que marca cada carta, però també una imarge característica de la ciutat de Madrid. No sempre massa ben descrita, per cert. 

Una bona colla d'imatges són comunes a les dues baralles, amb una perspectiva més o menys propera (molt poc), possiblement per la petita difeència de mida, i sobretot per ocupar més o menys part de la carta. Ara bé, hi ha imatges que només estan en una baralla o altra, i per tant no només pel fet que una baralla tingui més o menys cartes que l'altra. I encara fer constar que una mateixa carta no repeteix en una baralla i altra el mateix nombre facial, ni formen part del mateix coll...

En un futur, espero que proper, en trobareu totes les imatgtes, i també la comparació entre les dues, en el web de Joc de cartes.

Publicat al bloc Jocs de cartes

Vídeos de socials

Tot navegant per la xarxa he trobat un vídeo que m'ha cridat l'atenció. El podríem centrar en l'àmbit de les socials, de les ciències socials. Molt curiós i, al mateix temps, didàctic. Parla dels límits de l'Estat Espanyol.

Està explicat d'una manera entenedora. I relata allò que jo trobava a faltar quan impartia el tema. Seriositat i complexitat.

De fet desconeixia la caratérística de l'Illa dels Faisans, que és un condomini (un domini compartit) entre França i Espanya. Durant mig any administrat per un estat i l'altre mig any per l'altre.

Aques vídeo no només ens serveis per estudiar els límits, sinó també com a model per a poder fer vídeos per part dels alumnes amb una temàtica determinada.

Un cop valorat positivament el video m'he centrat amb l'autoria. I veure què més havia publicat.

En general són vídeos interessants. I força precisos. Només a valorar de forma regular quan hi ha coses que són més interpretatives. No comparteixo del tot el punt de vista. Però és precisament això, un punt de vista. Un tema subjectiu.

Podeu visitar el canal "Explora tu mundo"

Afageixo un parell més de YouTubers que fan produccions semblants.

"Main Watchers"

"El rincón del mundo"

Publicat al Bloc educatiu del Jordi Arderiu

Granja animal

El dia que em vaig comprar el disc no tinc clar del tot què és el que em va cridar més l'atenció. Possiblement una barreja de deixar-me aconsellar pel venedor, de qui em fiava prou, de la imatge del disc... 
En tot cas el vaig escoltar moltes i moltes vegades. M'agradava i m'agrada. Només que ara els vinils costa d'escoltar-los. Per posar el tocadiscos en marxa, per exemple. 
 I feia temps que mirava si al YouTube hi era. I mai no el sabia trobar. De fet penso que ningú l'havia penjat. Però ara fa uns dies vaig veure que sí. Hi és al YouTube, hi és a l'Spotify, també a Amazon... 
Aquí el deixo per si algú el vol escoltar. 

I també al programa de mà de l'òpera rock que es va representar al teatre i que va donar lloc a l'enregistrament. Veureu que els personatges no són quatre arreplegats.