Pujava amb el cotxe cap a la feina i la ràdio, que és una mica antiga i va a la seva, anava saltant d’una emissora a una altra sense solta ni volta. Quan es va aturar una mica a RAC1 mentre en Peyu feia el seu comentari diari.
La veritat és que és un personatge, un artista que em cau bé, que fa coses que m’agraden. Però això és subjectiu. També ho és que no em fa massa el pes que, en aquest programa, fa anar les paraulotes una rere l’altra. Però no em centraré pas en això. Tothom pot opinar, i no tenim perquè coincidir.
El seu comentari anava sobre Sant Gregori, com a impulsor del calendari gregorià. El que avui fem servir nosaltres. I també força altres països del món. I al que donem el valor d’internacional. I aquí comença la meva discrepància.
Opinava ell que els calendaris són inútils. Que perquè no poden ser tots els mesos iguals?, Que la durada de l’any podria ser qualsevol altra…. I en això penso que ja és objectiu discrepar. No estic segur que no volés buscar la polèmica, el seu raonament. Però el calendari és, des de temps immemorials, una cosa que han buscat totes les civilitzacions. Perquè la vida és cíclica. Perquè cal estar preparats per sembrar, per regar,.... per ser productius.
I ara no m’extendré en els calendaris. Això són figues d’un altre paner. I
potser motiu d’entrades diferents per a diferents calendari.
I han donat peu a un munt d’expressions populars. Només un botó de mostra. “Per Santa Llúcia un pas de puça”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada