Els puzles, quan érem petits en dèiem trencaclosques, quin gran invent!!!!N’havia fet molts. Recordo des de ben petit un d’aquells de 12 cubs, on amb les cares corresponents sortien sis imatges diferents del Topo Gigi. I encara cap als 12 anys uns amb paisatges de Nova York o de Moscou, amb puzles de 500 o 750 peces. I encara més tard un de rodó amb motius d’indis de l’Amazònia.
I de gran alguns que han acabat sent quadres que decoren casa nostra. El més gran que he fet deu ser de 5000 peces.
Ara als meus fills també els ha agafat aquesta dèria. De fet de ben petits els n’havia fet fer molt de ben simples.
I per acabar-ho d’amanir, penso que els puzles són uns entreteniments que ajuden a ordenar, estructurar, prendre decisions, provar i esmenar, ... aquests dies n’hem fet un de conjunt.
És una forma més de compartir entre nosaltres.
L’escollit ha estat un de circular de 1000 peces, de la casa Ravensburger.
Però d’aquest tema dels puzles... en altre dia en continuaré parlant.
2 comentaris:
Jordi, segurament tens raó i els puzzles són bons per totes aquestes coses que dius, però jo no li trobo la gràcia (de fer-los jo, vull dir). Deu ser que no tinc paciència, i no serà perquè a casa no tingui oportunitat de fer-ne. El Joan, quan en comença un, s'enganxa i l'acaba de seguida.
Doncs res, ànims als faedors de puzzles. Jo mentrestant aniré fent altres coses!
Laura
Sort n'hi ha que a totes les persones no ens agraden les mateixes coses. Ni distraccions, ni menjars, ni ... perquè altrament seria tot molt més monòton, per un costat, i contrubuiria a la reducció / desaparició d'espècies i facultats.
Ben segur que tu tens entreteniments que a mi no m'entusiasmen tant.
Això sí, les capacitats que es poden desenvolupar tot fent puzles, ben segur que també es poden adquirir amb altres entreteniments.
Publica un comentari a l'entrada