Dia Mondial de la Metrologia

 

Avui, 20 de maig, és el Dia Mondial de la Metrologia. 
És una descoberta que vaig fer per atzar tot esoltant el programa La primera pedra de RAC1. 
La seva conductora, la Noemi Polls, entrevistava al matemàtic Antoni Aubanell per parlar de la importància de la metrologia i com n'és de bàsic de tenit patrons universals.

Així unitats com el polze, el peu, el pam o la cana van deixar pas al metre, com a ferm esforç de deixar les coses locals per les universals.
Va ser un treball de l'Acadèmia Francesa de les Ciències  fruit d'un dels crits dels revolucionaris francesos que volien una sola mesura. Va ser el primer pas.
En aquest punt, i a nivell personal, s'ajunten dos records de la meva vida com a mestre. La passió per la Revolució Francesa que em va reconciliar amb la història i les

mesures del sistema internacional de les primeres classes de naturals. La il·lustració de l'esquerra em recorda la que hi havia al llibre de text.
Definíem el metre com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París (més precisament per l'observatori de París)

Aquest meridoà passa molt aprop de Barcelona, concretament per la localitat maresmenca d'Ocata on entre a la mar Mediterrània i la mateixa capital catalana va intervenir en el mesurament.
Aquesta escultura urbana que hi ha a la plaça de les Glòries i que va ser un regal de la ciutat de Dunkerque a Barcelona en conmemorar els 200 anys del mesurament   

Amb molt per celebrar

 

Sí, avui 6 de desembre, és un dia amb molt per celebrar, i tant!!!!

Però no. No perquè sigui el dia de la constitució, NO. Però a això ja hi anirem al final de l'entrada. 

Avui és el dia de Sant Nicolau. Un dia especial a molts llocs d'Europa i en especial a Montserrat. On els escolans celebren des de temps immemorials la seva gran festa, la del bisbetó. On un dels escolans més petits pren el rol de qui mana més per un dia I a més a més de forma democràtica -fins en temps del franquisme-.

A continuació podeu veure un vídeo que us ho explicarà molt millor.

Actualment en el dia d'avui se celebra el Dia de la Constitució. Que sembla molt llunyana i que nom ho és tant. De fet recorda el dia que la població espanyola va ratificar en referèndum aquesta constitució l'any 1978. Per tant no es podia celebrar abans. Però no va ser fins el 1983 -quan feia 5 anys de l'aprovació- que no es va oficialitzar com a "Dia de la Constitució", on es feien alguns actes oficials.  I no va ser fins el 1988 que no va passar a ser festiu. I va començar la llatge "tradició· del pont.

Jo en aquell referèndum no podia votar per lameva edat. Però durant anys es va mantenir una pintada amb guix que vaig fer jo demanant no votar. Si fos ara potser passaria de l'abstenció per demostrar una posició més proactiva.

cccccc

El "jardí terapèutic" de Sant Andreu

 

A l'atri d'entrada a l'Hospital de Sanr Andreu de Manresa hi ha l'anomenat "jardí terapèutic".

És un bonic jardí on els pacients hi poden sortir a prendre l'aire i el sol. 

Un racó molt agraït i concorregut, quan fa bon temps. Quan fa més calor hi posen uns para-sols grans que la gent aprofita per resguardar-se de l'astre rei. També aprofiten bancs que queden arraserats pels edificis.

Al bell mig de l'espai hi ha una placa que recorda que el jardí es va fer gràcies a l'aportació de la senyora Maria Torra i Tarrés, i que va ser inaugurat el dia de Sant Andreu (30 de novembre), honomàstic de l'hospital, de l'any 1994,

En el mareix lloc hi ha l'escultura d'una nena que està jugant amb unes caixes. Representa la mateixa senyora Maria quan era petita.

Però.... qui era la Maria? Era una manresana nascuda el 1914. Ajudava els seus pares en l'explotació d'una antiga C

cerveseria i el Cafè Magèstic, antics establiments instal·lats a la Muralla del Carme. 

Es va casar amb Joan Farrés i Amat nascut a Vacarisses.

Com a curiositat direm que aquest matrimoni va cedir a la ciutat una important extensió de terrenys que el 1965 va permetre construir el barri del Xup, nom amb que és conegut el grup d'habitatges Pare Ignasi Puig.

Nous aprenentatges

Qualsevol nou aprenentatge ens fa ballar una mica la closca. I sembla que s'ho ha de menjar tot i fer desaparèixer les coses anteriors.

En temps molt remots els clans familiars es reunien a la vora del foc i el coneixement es transmetia de generació en generació.

Amb el temps es va inventar l'escriptura. Però ni de bon tros es va perdre el llenguatge oral.

I amb l'arribada de la impremta es va multiplicar el nombre i la rapidesa de publicació de llibres... i no es van perdre pas els textos manuscrits.

Durant anys vaig fer formació a mestres en les noves tecnologies. Sovint hi tenien un cert pànic. Els posava aquest vídeo que té un to humorístic

Express Adobe

·lli 

Express Adobe és una aplicació gratuïta que pot fer documents de de 0, o bé amb l'ajuda de la intel·ligència artificial o encara a partir de models.

Una opció interessant és compartir documents per poder-se editar de forma col·laborativa.

La versió gratuïta és limitada, però fàcil i intuïtiva de fer servir.