Avui, 20 de maig, és el Dia Mondial de la Metrologia.
És una descoberta que vaig fer per atzar tot esoltant el programa La primera pedra de RAC1.
La seva conductora, la Noemi Polls, entrevistava al matemàtic Antoni Aubanell per parlar de la importància de la metrologia i com n'és de bàsic de tenit patrons universals.Així unitats com el polze, el peu, el pam o la cana van deixar pas al metre, com a ferm esforç de deixar les coses locals per les universals.
Va ser un treball de l'Acadèmia Francesa de les Ciències fruit d'un dels crits dels revolucionaris francesos que volien una sola mesura. Va ser el primer pas.
En aquest punt, i a nivell personal, s'ajunten dos records de la meva vida com a mestre. La passió per la Revolució Francesa que em va reconciliar amb la història i les mesures del sistema internacional de les primeres classes de naturals. La il·lustració de l'esquerra em recorda la que hi havia al llibre de text.
Definíem el metre com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París (més precisament per l'observatori de París)
Aquest meridoà passa molt aprop de Barcelona, concretament per la localitat maresmenca d'Ocata on entre a la mar Mediterrània i la mateixa capital catalana va intervenir en el mesurament.
Aquesta escultura urbana que hi ha a la plaça de les Glòries i que va ser un regal de la ciutat de Dunkerque a Barcelona en conmemorar els 200 anys del mesurament
Aquesta escultura urbana que hi ha a la plaça de les Glòries i que va ser un regal de la ciutat de Dunkerque a Barcelona en conmemorar els 200 anys del mesurament

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada