Comença el campionat del món de rallies

El dia 19 de gener va començar l’edició d’enguany del World Rally Car, amb la primera prova, la monegasca cursa del Monte-carlo.
Aquesta és una de les curses clàssiques que enguany arribava a la 74a. edició.
La prova va estar dominada per Marcus Grönholm que al final de la primera jornada va agafar un liderat que ja no va abandonar.
El primer líder havia estat en Sebastien Loeb, però un accident al final de la primera jornada el va endarrerir fins a la vuitena posició. I després va protagonitzar una espectacular remuntada, guanyant al final 10 dels 18 trams que es van córrer. Vaja, que s’havien de córrer, ja que 2 es van suspendre.
El gràfic que presento aquí permet veure l’evolució de les posicions que van ocupar els deu primers pilots de la cursa al final de cadascuna de les especials.
La propera prova és la de Suècia, que s’ha de córrer a principis de febrer.

Els Reis de l'Orient

Visca els tres Reis de l’Orient

que porten torrons

a tota la gent

i una botifarra

per a la meva dent

Els reis de l’Orient

porten coses, porten coses,

els reis de l’Orient

porten coses a la gent.

Els reis de Sant Celoni

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Celoni

porten coses al dimoni

Els reis de Sant Esteve

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Esteve

porten coses a la llebre.

Els reis de Viladecans

porten coses, porten coses,

els reis de Viladecans

porten coses als infants.

Els reis de Gimenells

porten coses, porten coses,

els reis de Gimenells

porten coses als vells.

Els reis de Barcelona

porten coses, porten coses,

els reis de Barcelona

porten coses a la mona.

Els reis de Palau

porten coses, porten coses,

els reis de Palau

porten coses al gripau.

Els reis de Mataró

porten coses, porten coses,

els reis de Mataró

porten coses al balcó.

Els reis de Montserrat

porten coses, porten coses,

els reis de Montserrat

porten coses al terrat.

Els reis de Vallgorguina

porten coses, porten coses,

els reis de Vallgorguina

ja no porten cap joguina.

En dies anteriors ja he triat títols dels articles que tenien a veure amb les dites populars. I és que el tema m'agrada.

Aquesta tarda han arribat els reis, I és clar, amb aquella il·lusió dels infants no em podia estar de fer una aportació que hi tingués a veure. Així que... aquesta cançó anava que ni brodada. A més a més m'ha permès experimentar el tema d'anar integrant fotos en el text. Vaja, com un nen amb sabates noves... o amb la joquina que li han deixat els reis.

Roda el món i torna al born

No voldria sentar un precedent amb dues aportacions seguides, però és que el tema s’ho val.

Sóc un apassionat d’una bona colla de coses. Entre elles de la xafarderia. I és que aquesta paraula, que té sovint una connotació pejorativa, penso que també és símbol de ganes de saber, d’esbrinar, de descobrir. I aquesta és una de les coses que demanem als nostres alumnes, no?

Però anem a pams.

Quan amb els meus alumnes tractem a Socials temes d’economia i empreses, fem un treball sobre la borsa. Els acostuma a agradar. I sempre vaig mirant novetats, alternatives....

Fa pocs dies consultava diverses gràfiques i em va passar per davant l’empresa ACS. Mira, la del Florentino! vaig pensar. I m’hi vaig endinsar.

Sorpreeeeeeeesaaaaaaaaa.

Em miro el Consell d’Administració i hi trobo com a vocal extern independent el Sr. Miquel Roca Junyent. Com? Sí, sí, ell, culé confés, en el consell d’una empresa del president del Reial Madrid!!!!

He de reconèixer que se’m fa molt estrany.

Ara bé, al cap d’uns dies, vaja avui dimarts, en les “Lliçons d’economia recreativa” del programa d’ “El matí de Catalunya Ràdio”, el professor Ureta n'ha dit una que m’ha fet lligar caps.

Estaven parlant del Sr. Juan March, banquer de l’era franquista, quan han fet menció que els seus fills són darrera d’ACS, posant-hi la cara del Sr. Florentino Pérez.

Com també el fill gran, Juan March Delgado, havia finançat l’operació del Partit Reformista Democràtic, per la qual el Sr. Miquel Roca Junyent havia estat candidat a president del govern en les eleccions de 1986. En aquelles eleccions també el Sr. Florentino era candidat pel mateix partit.

Roda el món i torna al born.

Any nou, bloc nou

Diu la dita popular que "any nou, vida nova". Vaja, sempre ho havia sentit dir a l'àvia. I ella d'aquestes coses en sabia un munt. I moltes corresponien al sentit comú. Així que d'una manera o altra se li hauria de fer cas.
És el moment de fer fons propòsits. I... ara em conformo amb ben pocs. Però un de ben destacable. Feia temps que em rondava pel cap això d'obrir un bloc. Fa unes setmanes en vaig obrir un. I ara és l'hora de posar-lo en solfa. Ja s'han fet les primeres proves i.... aquí n'hi ha els resultats.
És per això que potser la millor dita popular seria una altra: "amb el nou any, un nou afany".
Però... què és un bloc? Segons la definició de la Neoloteca del Termat és una "pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos."
Allò que serà més difícil de complir és la part de l'actualització periòdica. No em marco pas un període concret, i esperem que amb el temps i la pràctica aquesta serà prou sovintejada.
De moment bon any 2006 a tothom.