Ahir va ser dia de circ. Dia bonic per a grans i petits. Que diferent d’aquell circ que ja m’agradava de petit, i que era una barreja d’emoció i, gairebé, de por per la dificultat d’algunes atraccions.Aquesta vegada vam anar al Circ Teatre Rosa Raluy. Un circ nou, que no porta ni un any de rodatge. De petit format. La carpa té una capacitat per 600 persones. A mi em va semblar que menys. Però molt còmode, seients generosos, bona visibilitat i a més a més una pista elevada que encara el fa més proper.
Contrastant amb la novetat del circ, l’experiència de la companyia. La Rosa Raluy és la filla del Carlos Raluy, pal de paller d’una família de circ de tota la vida i que va morir fa poc. Amb el seu marit, les seves dues filles i altres artístes fan un espectacle de nivell. Em va agradar i molt.
Espectacle que va una mica més enllà del circ. D’aquí l’afegitó de teatre. I és que penso que el Cirque du Solei ha marcat època. I hi ha coses d’aquest espectacle que m’hi fan pensar. En el millor dels sentits.
No vull oblidar-me de la Rosa. Una pallassa amb estil. I que em va treure tota la pols de la closca. Perquè lluís la meva calba, em va dir.
Aquesta és la tercera carpa Raluy que volta. Les altres dues també les he visitat en alguna ocasió: wl Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy.
Deixo per a una altra ocasió anècdotes i records del món del circ.
La Rosa Raluy a l'inici d'un número d¡equilibri de plomes. Sensacional
