A voltes amb facebook

Recordo que fa uns anys hi havia fortes controvèrsies en el meu entorn sobre facecook. I com moles vegades faig, i si és possible, vaig voler opinar per mi mateix.
Quina millor forma de fer-ho que subscriure-m'hi?
En aquells moments pensava que hi havia dos camins per evocar opinions: twiter les d'un caire més professional i facebook les de caire més personal i d'amistats.
Si  no he tingut el facebook més actiu és, bàsicament, per un problema de temps. I, ho he dit sovint, perquè sóc un tafaner i entrar a facebook fa que vagi d'un lloc a l'altre i m'hi passi unes hores que no tinc. Però m'adono que  cada cop hi ha més persones, grups i empreses que en fan un ús professional. I que això és positiu. De fet no és intel·ligent restar-ne al marge. És una forma fàcil de difusió.