Big Huge Labs

"Todo mi gozo en un pozo". Em sap greu però no era el que esperava.

Del paquet Big Huge Labs em va cridar l'atenció l'aplicació Jigsaw, la de puzzles. 

D'una forma senzilla i a partir d'una imatge pretenia crear un puzzle digital, per a poder-lo resoldre amb l'ordinador. No és així.

Crea una imatge bonica, això sí. Però el puzze si el vols és de de pagament i en format físic. De moment em conformo amb la imatge.

Reprenc l'activitat

 Fa temps que estic hospitalitzat i m'he de distreure. Per això una de les coses que faig és endreça de papers.

En va sortir uns que eren la impressió d'una entrada en un blog de fa 13 anys on hi havia un munt de recursos que podien ser interessants per a l'escola.

Ara, tants anys després, ja estic jubilat. Per tant per a l'escola no em serviran. Però la curiositat pot més que jo. I com que a la impressió veig els noms dels recursos però no els enllaços busco l'entrada original. I la trobo!!!!!

Segur que mols recursos ja no existeixen... però segur que trobaré alguna cosa curiosa. Així que som-hi!!!! I després d'encerts i decepcions, en el recurs número 13, hi apareix blogger. Ep, havia pres alguna nota. Però ara veig la llum. Allò que m'interessi ho puc posar en un bloc. I vaig a crear-ne un. Però ja en tenia i per tant ho puc aprofitar. Així que allà vaig, 

Doncs… el calendari sí que importa!!!!

Pujava amb el cotxe cap a la feina i la ràdio, que és una mica antiga i va a la seva, anava saltant d’una emissora a una altra sense solta ni volta. Quan es va aturar una mica a RAC1 mentre en Peyu feia el seu comentari diari.

El seu comentari anava sobre Sant Gregori, com a impulsor del calendari gregorià. El que avui fem servir nosaltres. I també força altres països del món. I al que donem el valor d’internacional. I aquí comença la meva discrepància.

Opinava ell que els calendaris són inútils. Que perquè no poden ser tots els mesos iguals?, Que la durada de l’any podria ser qualsevol altra…. I en això penso que ja és objectiu discrepar. No estic segur que no volés buscar la polèmica, el seu raonament. Però el calendari és, des de temps immemorials, una cosa que han buscat totes les civilitzacions. Perquè la vida és cíclica. Perquè cal estar preparats per sembrar, per regar,.... per ser productius. 

I ara no m’extendré en els calendaris. Això són figues d’un altre paner. I
potser motiu d’entrades diferents per a diferents calendari.

I han donat peu a un munt d’expressions populars. Només un botó de mostra. “Per Santa Llúcia un pas de puça”.

La Terra Mitjana al museu

Ens arriba de la mà de Guinness World Records un nou rècord,
registrat en el museu Smaerd Land, de la població xinesa de Shenzhen.

El museu es dedica a les maquetes en blocs. Vaja, en peces de LEGO (ref. 3) o altres marques comercials com Mega Blocks, Buho Engine, Saturno, Clementoni i molts més.

Es tracta d’una maqueta de mides més que grans, de 191 metres quadrats, Representa la Terra Mitjana del Senyor dels Anells. Amb gran luxe de detalls i amb zones perfectament identificables.

Per fer aquesta maqueta s’ha necessitat el treball de 50 dissenyadors que han treballat durant 3 anys i que han utilitzat més de 150 milions de blocs.

Wind games

La capacitat de la humanitat per a inventar-se i practicar nous esports és excepcional. Fa uns mesos vaig saber de la inauguració d’un túnel del vent a Barcelona. En coneixia un altre, de més antic, a Empuriabrava. Són uns cilindres verticals que gràcies a la força del vent et pots sostenir a l’aire. Vaja, volar. En certa forma practicar el paracaigudisme d’una forma indoor, a l’interior.
Fa uns dies es va fer a Empuriabrava l’equivalent als campionats del món d’aquest esport: els Wind Games
Són diverses especialitats, individuals o en equip, que demanen fer una colla d’acrobàcies. Escollides per sorteig. I que penalitza el no fer-les o que no siguin de prou qualitat.

[publicat al bloc esportiu]