dilluns, 14 d’agost del 2006

Incomunicació?

Quan internet i la informàtica es van començar a expandir, i encara ara algunes vegades, feia fortuna entre els detractors o els escèptics de les noves tecnologies expressions com “això potenciarà l’individualisme...” o encara “porta a la incomunicació”.

Cada invent, cada fet social nou, ... té les seves coses, bones i dolentes. I no vendré ara l’era de la informàtica com la més meravellosa de totes les èpoques.

Però ara hi ha més incomunicació? Jo penso que no. De cap de les maneres. Les coses o les persones ens hem adaptat, però de comunicació n’hi ha i molta.

Es llegeix menys? Potser, i potser només, en format paper sí. Però a la pantalla es llegeix, i molt.

I s’escriu. No només correu electrònic, que permet una comunicació ràpida i fluïda, o bé amb eines de missatgeria instantània.

A més a més apareixen contínuament noves formes de comunicació. Només cal observar el fenomen dels blocs.

Precisament la Laura Domènech, una companya de l’escola, n’acaba de crear un. I és ben prometedor. Ha començat fort, amb una espècie de “diari” on plasma, per capítols, la seva experiència americana.

La part que ha sortit fins ara enganxa. Amb un estil interessant, que arriba, viu i que sembla que la sentis.

I això em fa tornar al principi. Les TIC porten a la incomunicació?

Crec que és un fet que no és així.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Jordi. No hi ha més incomunicació ara que abans. Jo crec que n'hi ha més. M'atreviria a dir que encara que "parlar" amb algú davant d'una màquina pot semblar més fred que fer-ho en persona, també és cert que fer-ho així deixa lloc a un espai que en persona moltes vegades no es dóna. Com tot, té els seus pros i els seus contres. Però que de pros en té, i molts, està més que clar.
D'altra banda, recordo el que em deies l'altre dia de parlar de les TIC com a noves tecnologies. Noves? Noves per qui? Quan descobreixes, per exemple, que els teus alumnes tenen el seu propi blog, o dominen algunes eines molt millor que tu, ja te n'adones, que de noves no ho són. Tan de bo tothom tingués la mateixa sensibilitat per posar-se al dia i entengués que les TIC no són un caprici de quatre sonats (que ara ja no són quatre) sinó que són necessàries per tirar endevant. Si no les dominem, quedarem ancorats en el passat. Continuarem veient la tele en blanc i negre, i els altres la veuran en color. I d'acord que en blanc i negre també es veu, potser s'hi veuen les mateixes coses, però és una qüestió de matisos. No és més rica tota la gama de colors? Com tu sempre dius, només cal recordar que l'Assumpcio va acabar fent els informes a l'ordinador!

M'alegro que t'agradi el meu bloc, gràcies pels teus comentaris!

Laura