Doncs… el calendari sí que importa!!!!

Pujava amb el cotxe cap a la feina i la ràdio, que és una mica antiga i va a la seva, anava saltant d’una emissora a una altra sense solta ni volta. Quan es va aturar una mica a RAC1 mentre en Peyu feia el seu comentari diari.

La veritat és que és un personatge, un artista que em cau bé, que fa coses que m’agraden. Però això és subjectiu. També ho és que no em fa massa el pes que, en aquest programa, fa anar les paraulotes una rere l’altra. Però no em centraré pas en això. Tothom pot opinar, i no tenim perquè coincidir.

El seu comentari anava sobre Sant Gregori, com a impulsor del calendari gregorià. El que avui fem servir nosaltres. I també força altres països del món. I al que donem el valor d’internacional. I aquí comença la meva discrepància.

Opinava ell que els calendaris són inútils. Que perquè no poden ser tots els mesos iguals?, Que la durada de l’any podria ser qualsevol altra…. I en això penso que ja és objectiu discrepar. No estic segur que no volés buscar la polèmica, el seu raonament. Però el calendari és, des de temps immemorials, una cosa que han buscat totes les civilitzacions. Perquè la vida és cíclica. Perquè cal estar preparats per sembrar, per regar,.... per ser productius. 

I ara no m’extendré en els calendaris. Això són figues d’un altre paner. I
potser motiu d’entrades diferents per a diferents calendari.

I han donat peu a un munt d’expressions populars. Només un botó de mostra. “Per Santa Llúcia un pas de puça”.

La Terra Mitjana al museu

Ens arriba de la mà de Guinness World Records un nou rècord,
registrat en el museu Smaerd Land, de la població xinesa de Shenzhen.

El museu es dedica a les maquetes en blocs. Vaja, en peces de LEGO (ref. 3) o altres marques comercials com Mega Blocks, Buho Engine, Saturno, Clementoni i molts més.

Es tracta d’una maqueta de mides més que grans, de 191 metres quadrats, Representa la Terra Mitjana del Senyor dels Anells. Amb gran luxe de detalls i amb zones perfectament identificables.

Per fer aquesta maqueta s’ha necessitat el treball de 50 dissenyadors que han treballat durant 3 anys i que han utilitzat més de 150 milions de blocs.

Wind games

La capacitat de la humanitat per a inventar-se i practicar nous esports és excepcional. Fa uns mesos vaig saber de la inauguració d’un túnel del vent a Barcelona. En coneixia un altre, de més antic, a Empuriabrava. Són uns cilindres verticals que gràcies a la força del vent et pots sostenir a l’aire. Vaja, volar. En certa forma practicar el paracaigudisme d’una forma indoor, a l’interior.
Fa uns dies es va fer a Empuriabrava l’equivalent als campionats del món d’aquest esport: els Wind Games
Són diverses especialitats, individuals o en equip, que demanen fer una colla d’acrobàcies. Escollides per sorteig. I que penalitza el no fer-les o que no siguin de prou qualitat.

[publicat al bloc esportiu]

Circ Teatre Rosa Raluy

Ahir va ser dia de circ. Dia bonic per a grans i petits. Que diferent d’aquell circ que ja m’agradava de petit, i que era una barreja d’emoció i, gairebé, de por per la dificultat d’algunes atraccions.

Aquesta vegada vam anar al Circ Teatre Rosa Raluy. Un circ nou, que no porta ni un any de rodatge. De petit format. La carpa té una capacitat per 600 persones. A mi em va semblar que menys. Però molt còmode, seients generosos, bona visibilitat i a més a més una pista elevada que encara el fa més proper.

Contrastant amb la novetat del circ, l’experiència de la companyia. La Rosa Raluy és la filla del Carlos Raluy, pal de paller d’una família de circ de tota la vida i que va morir fa poc. Amb el seu marit, les seves dues filles i altres artístes fan un espectacle de nivell. Em va agradar i molt.

Espectacle que va una mica més enllà del circ. D’aquí l’afegitó de teatre. I és que penso que el Cirque du Solei ha marcat època. I hi ha coses d’aquest espectacle que m’hi fan pensar. En el millor dels sentits.

No vull oblidar-me de la Rosa. Una pallassa amb estil. I que em va treure tota la pols de la closca. Perquè lluís la meva calba, em va dir.

Aquesta és la tercera carpa Raluy que volta. Les altres dues també les he visitat en alguna ocasió: wl Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy.

Deixo per a una altra ocasió anècdotes i records del món del circ.

La Rosa Raluy a l'inici d'un número d¡equilibri de plomes. Sensacional

Concert de l'Escolania de Montserrat a Cervera · 7 de febrer de 2020