El bloc d'en Jordi Arderiu

Jesucrist Superstar (Joan Lluís, in memoriam)

2009-08-16T19:46:00.004+02:00

Avui m'he passat hores escoltant aquest disc. Jesucrist Superstar. Bufa!!!! Quins records!!!
La primera vegada que en vaig escoltar aquesta versió, en castellà, en vaig dir pestes. M'agradava molt més la versió original anglesa. Potser perquè és la quina estava acostumat a sentir.
Però amb el temps me l'he arribat a apreciar molt. I per això avui l'he sentit més d'una vegada.
I de què em ve?
Debia ser la primavera de l'any 79 (?) en què un grup de 3r d'ESO de La Salle de Manresa van representar aquesta òpera rock en playback. I en Dami Matamala i jo els en féiem l'audio i la il·luminació.
Vam passar per Navarcles (estrena), l'Ametlla de Merola, Calaf, Solsona, el Miracle (trobada final d'Hora 3) i tres o quatre sessions a Manresa (sala Ciutat).
En tinc bons records.
És allà on vaig conèixer en Joan Lluís Casanovas. Ell era el director del muntatge. I dimecres ens va deixar en un desafortunat accident al Pirineu.
Per això pensant en ell avui he retrobat la música. I aquí us la deixo.
Per saber una mica més d'ell, clica.

País petit

2008-07-30T14:56:00.004+02:00

És estiu, per tant temps de descans i de navegar... els uns per la mar, solcant camins inescrutables, i d'altres per la xarxa d'internet. Aquest és el meu cas. Tenia entre les coses pendents una visita al bloc del Sergi d'Assís. I tot fent el tafaner arribo a un altre bloc, en aquest cas el de la promoció dels escolans que hi van ser del 84 al 88. Buf, quins records!!!
Però encara no he arribat a port. Finalment arribo a "Orfeu sota el Pont del Diable". El Xavier sempre em sorprèn.
I en aquest cas un enllaç de País Petit al YouTube. Una de les meves peces preferides. Així que... ja tinc excusa per afegir-la a les meves cançons de referència. Gràcies Xavier!!!
Però ja que hi som... algunes versions que he trobat a la xarxa.
Per exemple aquesta de Jordi Serra, amb boniques imatges de Catlunya.
Una versió de Manu Guix, amb una part instrumental cap al final que trobo molt interessant.
El rumber Poboleda, que la va cantar en directe a "Els matins de Catalunya Ràdio", si no em falla la memòria.
O aquesta més roquera que em va fer descobrir a Kumbes del Mambo
I és clar, una peça com aquesta no podria faltar a la paròdia de Polònia.

Vinyes verdes vora el mar

2008-05-18T17:04:00.002+02:00

Els divendres al matí i a Catalunya Ràdio, dins del programa de l'Antoni Bassas "El matí de Catalunya Ràdio" hi ha l'espai "La discoteca bàsica", amb l'Albert Puig. Habitualment no puc sentir l'espai, tot i que a vegades després me'l baixo.
Aquesta setmana anava amb el cotxe i sí que el vaig poder seguir. A més a més poc abans de les 7 del matí havia sentit al sotsdirector, en Joan Garcia, que feia la falca del programa. En l'interessant diàleg que mantenia amb la Rita Marzoa afirmava que "tot seria en català". Glups, no, no. No va pas ser així. El primer en cantar, Joan Manuel Serrat, versionava Antonio Machado cantant "He andado muchos caminos", i això no és pas en català. I crec que tampoc cultura catalana, però això són figues d'un altre paner que no venen al cas.
El següent plat venia servit per Lluís Llach, amb un poema de Josep`Ma. de Segarra "Vinyes verdes vora el mar". Aquí ja m'havien tocat la fibra sensible.
Ara fa unes setmanes vaig proposar-me d'anar proveïnt de peces que m'agradaven i havien estat referents en la meva vida, i fer-ho de mica en mica. Anant fent entrades en el bloc i fent créixer la llista del web. Doncs aquí la segona entrada.
Vinyes verdes vora el mar, publicat originalment en el disc "Campanades a morts" m'ha acompanyat sempre. La trobo molt bonica. A més a més l'he utilitzat. Per exemple en el meu treball final de Didàctica de la Llengua Catalana, el quin em permetia treure'm el diploma de Mestre de Català.
El següent cantant present era Ovido Montllor, amb el poema de Vicent Andrés Estallés "M'aclame a tu". Algun dia hauré de parlar del poc reconeixement que s'ha fet d'Ovido Montllor. Sí, sí, en certs ambients sí, però hauria de ser mnolt més popular.
I sense moure'ns del País Valendià el següent Raimon, interpretant "Veles e vents" d'Ausiàs March.
Iqual que en altres coses que s'ha de ser de l'un o de l'altre, blanc o negre, cara o creu, amb temes de cantaoutors jo m'hi nego. No sóc ni llaquista ni raimonista. O més ben dit, sóc dels dos alhora. N'hi ha molts d'altres que m'agraden, però ells són referents. A tots dos els he vist en directe en sengles concerts, ja fa dies, a Manresa. Dels dos en tinc bons records. Dels dos peces que m'apassionen...
Encara quedaven quatre cantautors més. Els tres més joves i la noia. Vaja, la dona. Només una? També n'hi ha de bones, eh?
Gerard Quintana, en aquest cas sense els Gossos, interpretant "He perdut el mar" de Jordi Guardans; El fill del mestre, interpretant de Maria Mercè Marsal (tot i que original de Rosalía de Castro) "Si el mar tingués baranes"; Miquel Gil interpretant "L'amor és Déu amb barca" de Pascal Comelade.
I al final la Maria del Mar Bonet, amb "El pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera.
L'experiència m'ha agradat. D'un espai interessant que ja a vegades em fa pensar hem passat a una entrada al bloc, i una actualització del web. Doncs no està malament.

Periodisme amb precisió

2008-05-07T00:20:00.003+02:00

Des de fa temps que es parla del desprestigi dels polítics. Constantment se'ls posa a caldo, sovint en les tertúlies radiofòniques o de la tele, en editorials de diaris, ... o simplement s'hi posen ells solets amb les seves accions. Però ara i aquí no penso opinar sobre això.
Sí en canvi sobre el paper del periodisme en les informacions. No us heu trobat mai que quan es parla d'una notícia de la quina vosaltres en sou actors o bé coneixeu d'aprop i amb precisió no s'assembla gens ni mica en com s'explica en els mitjans? Com a mínim contenen un munt d'imprecisions.
I en aquest cas crec que els periodistes tenen l'obligació d'informar-se bé, de ser professionals, de fer bé la seva feina tot i que no poden ser especialistes en tot. I com a mínim no llençar imputs que puguin desorientar més la gent.
Ahir, amb la notícia de la mort de Leopoldo Calvo Supremo un botó de mostra.
Quan s'acosten unes eleccions generals hi ha la falsa idea que els ciutadans que volem expressar la nostra opinió lliurement escollim el president del govern. Igual que passa amb les eleccions catalanes. I no és així, i els periodistes haurien d'ajudar a fer-ho entendre.
Doncs no.
Situació. Catalunya matí, noticiari de 6 a 7 de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Rita Marzoa. En general m'agrada, el trobo seriós. I la Rita acostuma a agradar molt o a ser rebutjada. A mi més aviat m'agrada. I per això em sorprèn més i m'amoïna la relliscada.
Notícies d'entrada i parlant de Calvo Sotelo "...de fet l'escollien no pas directament a les urnes sinó al Congrés dels Diputats ..."
En desenvolupar la notícia: "... l'únic no elegit a les urnes ..."
No, no i no. Vaja que sí. Al Leopoldo Calvo Sotelo no el van escollir directament les urnes, com tampoc a l'Adolfo Suárez, ni el Felipe González, ni el José Ma. Azanar ni tampoc el José Luís Rodríguez Zapatero. Els ciutadans escullen els diputats del Congrés. I entre aquests es vota el candidat a president. Que tradicionalment és el representant de la llista més votada, però que si s'aconsegueixen altres majories doncs entra dins del joc democràtic. Vegis el cas del govern tripartit de la Generalitat.
En fi que aquestes ocasions haurien de servir per fer pedagogia i no pas per embolicar. I espero no ser massa dur, però realment crec que és important.
Potser es volia dir una altra cosa. Això sí ben certa. En aquest període de democràcia de la nostra època recent és l'únic president no escollit immediatament després d'unes eleccions. El president Adolfo Suárez va dimitir. I podia fer dues coses. O bé convocar unes noves eleccions o bé deixar en mans del Congrés que d'entre els diputats que hi havia, i ateses les majories d'aquell moment, s'escollís un nou president. I aìxò és el què va passar.

Concert per a piano núm. 5, de Beethoven

2008-05-04T17:33:00.003+02:00

Aquest cap de setmana ha estat molt informàtic. De fet he tret la pols i posat una mica al dia diverses coses. Entre d'altres aquest mateix bloc, que feia molt, moltíssim, de temps que no teia cap entrada nova.

Com que racionalitzar i optimitzar les coses en fa treure més rendiment he procurat que hi hagués relació entre unes i altres feines.

Així també he posat al dia la pàgina web.

Des del seu inici volia incloure-hi un apartat de música. I sempre era un aspecte pendent. És clar, fer un llistat de les coses que t'agraden... pot ser realment llarg. Així que he optat per canviar d'estratègia. Ho faré de mica en mica. Ara hi ha hagut la primera aportació.

Ha estat una de les peces que més m'agrada. No sé, pot ser el top 1 del meu rànquing particular.

Es tracta del Concert per a piano número 5, Op. 73, de Beethoven. A part d'enllaçar-lo a la pàgina web n'he buscat més informació. Veig que no només a mi m'agrada. Vaja, que és una de les obres més populars de Beethoven. O que l'any passat també va assolir la primera posició de les 100 peces clàssiques que més agraden a Austràlia, segons l'emissora de música clàssica de l'ABC australiana.

I és clar ja posats a fer vaig mirar què en deia la Viquipèdia. Ai las, aquesta entrada no hi era. Doncs com que hi havia dies, estones i ganes... l'he feta, entrada nova de trinca. Si calen rectificacions ja les hi faran, que per això nés una enciclopèdia oberta. De fer bàsicament és una traducció i adaptació de la mateixa entrada de la versió anglesa.

Una represa... espero

2008-05-01T18:38:00.006+02:00

Avui és dia primer de maig. Ves quina contradicció la festa del treball i el dia en què em proposo de reprendre, així ho espero, les meves aportacions albloc.

De tant en tant hi pensava. Alguna vegada fins donava voltes a la primera aportació de la represa. Avui m'hi he posat seriosament.

La primera sorpresa la data de la darrera aportació. Feia gairebé dos anys!!!!!

I després la sorpresa. Hi ha coses de blogger que havien canviat. Em calia redireccionar tots els espais, contrasenyes que amb el temps... ves que s'ha d'explicar que no li hagi passat a gairebé tothom.

Però ara ja estic escrivint.

I després d'això, que no és més que una declaració d'intencions, seré capaç de ser més constant? Això no ho sé. Treballar segur que ho faré.

Incomunicació?

2006-08-14T13:14:00.000+02:00

Quan internet i la informàtica es van començar a expandir, i encara ara algunes vegades, feia fortuna entre els detractors o els escèptics de les noves tecnologies expressions com “això potenciarà l’individualisme...” o encara “porta a la incomunicació”.

Cada invent, cada fet social nou, ... té les seves coses, bones i dolentes. I no vendré ara l’era de la informàtica com la més meravellosa de totes les èpoques.

Però ara hi ha més incomunicació? Jo penso que no. De cap de les maneres. Les coses o les persones ens hem adaptat, però de comunicació n’hi ha i molta.

Es llegeix menys? Potser, i potser només, en format paper sí. Però a la pantalla es llegeix, i molt.

I s’escriu. No només correu electrònic, que permet una comunicació ràpida i fluïda, o bé amb eines de missatgeria instantània.

A més a més apareixen contínuament noves formes de comunicació. Només cal observar el fenomen dels blocs.

Precisament la Laura Domènech, una companya de l’escola, n’acaba de crear un. I és ben prometedor. Ha començat fort, amb una espècie de “diari” on plasma, per capítols, la seva experiència americana.

La part que ha sortit fins ara enganxa. Amb un estil interessant, que arriba, viu i que sembla que la sentis.

I això em fa tornar al principi. Les TIC porten a la incomunicació?

Crec que és un fet que no és així.

Puzles

2006-08-14T12:44:00.000+02:00

Els puzles, quan érem petits en dèiem trencaclosques, quin gran invent!!!!

N’havia fet molts. Recordo des de ben petit un d’aquells de 12 cubs, on amb les cares corresponents sortien sis imatges diferents del Topo Gigi. I encara cap als 12 anys uns amb paisatges de Nova York o de Moscou, amb puzles de 500 o 750 peces. I encara més tard un de rodó amb motius d’indis de l’Amazònia.

I de gran alguns que han acabat sent quadres que decoren casa nostra. El més gran que he fet deu ser de 5000 peces.

Ara als meus fills també els ha agafat aquesta dèria. De fet de ben petits els n’havia fet fer molt de ben simples.

I per acabar-ho d’amanir, penso que els puzles són uns entreteniments que ajuden a ordenar, estructurar, prendre decisions, provar i esmenar, ... aquests dies n’hem fet un de conjunt.

És una forma més de compartir entre nosaltres.

L’escollit ha estat un de circular de 1000 peces, de la casa Ravensburger.

Però d’aquest tema dels puzles... en altre dia en continuaré parlant.

BRAUN

2006-07-22T16:28:00.000+02:00

Ja s’ha acabat la Copa del Món de la FIFA, vaja el mundial de futbol, que ens ha tingut entretinguts durant un mes.

És un espectacle de contrastos: la bona jugada i l’agressió, els equips d’estats desenvolupats versus altres del tercer món, ... A mi també me’n creava. I no em puc estar de posar-ne un sobre la taula.

Cada cop que per la tele veia un partit, i n’he vist uns quants, hi havia un anunci d’aquells que envolten el camp que em feia rau-rau.

Hi havia Braun anunciat, un dels espónsors oficials. I és clar, en aquests moments, vaja des de fa uns mesos, parlar de Braun a casa nostra és sinònim de tancament d’empresa, de gent al carrer, del capital per sobre de les persones.

El tema ha estat, i segurament que ho continuarà sent, motiu de reportatges al telenotícies, al butlletí de la ràdio, als diaris.... i comentaré un parell d’aspectes.

En primer lloc el posicionament clar del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. L’església, i principalment la seva jerarquia, massa vegades ens posa molt fàcil el poder-li fer un munt de crítiques. Però no, aquesta vegada, al meu entendre, aquest bisbat, la factoria en qüestió hi pertany, s’ha mullat i força. I si no vegeu la nota de premsa que van difondre.

Per un altre costat un possible boicot. Fa unes setmanes va aparèixer sobre la taula de la sala de profes del meu centre una carta dels treballadors de Braun. I la seva proposta era un boicot de compra de qualsevol producte relacionat amb la multinacional.

Aquest és un dels greus problemes. No proposen un boicot només a productes Braun: depiladores, petits electrodomèstics, .. De fet Braun és una marca del grup Gilette, que al mateix temps foma par de Procter & Gamble. Axiò vol dir que aquests són els propietaris reals de la planta que ara es vol tancar. Ja em direu, una empresa que té la seva central a Cincinnati (Estats Units) i que diu tenir uns 100.000 treballadors en 140 estats... realment li importa un grapat d’homes i dones del Baix Llobregat? No són més que unes xifres, uns balanços...

I això sí, diversificació. que si falla un negoci un altre sempre estigui en alça.

Si algú es vol sumar al boicot... segurament que un producte o altre usa.

El referèndum de l’Estatut.

2006-06-14T23:13:00.000+02:00

Estem arribant al final d’un llarg camí.

Portem mesos, anys, amb l’Estatut de rerefons. Primer promeses i debat en temps electoral. Després compromís en el Pacte del Tinell. Es comença a concretar en Comissió i després passa al Parlament.

Tots contents. Ja teníem Estatut.

Però no, encara quedava el tràmit de debat i aprovació, o reelaboració, per part de les Corts Espanyoles.

Ara arriba l’hora dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’hora del Referèndum.

No vull fer aquí apologia d’un vot determinat. M’agradaria anar una mica més a fons del què representa tot plegat.

I no em refereixo als fets recents. Ni tant sols als incidents dels darrers dies de campanya. Tot i que... qui sembra vents recull tempesta.

No, no, vull fer una referència a les diferents possibilitats que té tota persona amb dret de vot.

I comencem per aquí. Qui té dret a vot? Molt senzill. Totes aquelles persones que són en el Cens Electoral. La llista elaborada per la Junta Electoral amb tots els ciutadans espanyols, majors de 18 anys i que no tenen els drets civils restringits per un jutge.

Però alerta. Això no significa que hi siguin realment tots els ciutadans. En realitat el Cens Electoral conté errors. Per això unes setmanes abans de qualsevol consulta electoral s’exposa aquest cens. La llàstima és que pocs ciutadans exerceixen el seu dret de consultar-lo i fer, si s’escau, reclamacions. I aleshores arriba el dia de les votacions i... tot són corredisses i queixes.

Per tant queda clar, les persones inscrites són les úniques que tenen dret a vot.

A partir d’aquí el ciutadà pren la primera decisió. Anar a votar o no. Així tindrem una xifra de votants, de persones que han exercit el seu dret, i una altra que anomenarem l’abstenció. És a dir, la diferència entre la xifra de persones del cens electoral i els votants.

Una precisió. L’abstenció és un dret legítim, una persona pot anar a votar o no. Però en aquesta xifra, la de l’abstenció, hi cau també la del desinterès, el de les persones que simplement passen, i encara la dels errors. Les persones que no han pogut exercir el seu dret per haver-hi errors en un cognom, o en el DNI... i són més dels quins semblen.

Bé, ara ens centrem en els votants. Aquí cal fer una altra gran divisió de vots. Es comptabilitzen els vots nuls, que en realitat vol dir que no valen. Una altra opció vàlida, i respectable. Però que són comptabilitzats com a vots no vàlids. I per tant ens queda un gran bloc, que ara tractaré, que són els vàlids, els quins compten.

Aquest darrer bloc són els quins serviran per marcar els percentatges per aprovar, o no, el present Estatut. O que en unes eleccions amb vots a partits, marcaran els quins passen el filtre per poder entrar a un Parlament o ajuntament.

En el cas del Referèndum els vots vàlids poden ser de tres opcions diferents. Els vots afirmatius, els del Sí, els quins aproven la pregunta que es formula en la consulta popular.

Els vots negatius, els del NO, els quins desaproven la pregunta que es formula.

I finalment els vots en blanc. Que no diuen ni sí ni no. Però que són de persones que volen que el seu vot sigui comptabilitat com a vàlid.

En aquest cas perquè pugui entrar en vigor el nou Estatut en el Referèndum cal que l’opció més votada, la majoritària, sigui la de vots favorables, la del Sí.

Així que el poble decidirà.

Contrastant, o potser no tant

2006-05-14T12:32:00.000+02:00

Contrastant. Veure les diferències entre dues o més coses.

Això està bé. És una bona manera de poder veure la realitat, o bé allò que més se li assembla.

A tots ens ha cridat l'atenció, i fins cansat amb el temps, el ball de xifres que ofereixen alguns actes multitudinaris. Per exemple l'assistència en manifestacions. On les xifres poden variar considerablement segons les donin els convocants o la guàrdia urbana o qui diminis sigui.

Això també li va passar a un col·lectiu de persones, algunes mestres, que amb el temps va idear un sistema de recompta com a mínim és transparent, és a dir, s'explica com es fan els càlculs.

Aquest col·lectiu, amb el nom de Contrastant, compta amb un interessant web, que porta un subtítol prou interessant: “una lectura dels media”.

Un dels actes que sempre havien estat en el punt de mira d'aquest col·lectiu era la “Feria de Abril”, organitzada per la FECAC.

Enguany no hi ha hagut ball de xifres en aquest sentit. I una notícia de Catalunya Ràdio em va cridar l'atenció:

“En un discret acte protocolari de cloenda la FECAC no va voler aventurar-se a donar dades d'assistència. Però la novetat és que el col·lectiu Contrastant tampoc dirà les dades d'assitència. Aquest any els han contractat i no podran fer públics els resultats”.

Aques text que he copiat literalment del bloc horari que l'emissora té penjat a internet i que correspon a dilluns dia 8 de maig a les 07 hores i 14 minuts, és el quin em va cridat l'atenció.

És evident que la notícia podia ser més o menys errònia, com tantes altres. I per això em vaig connectar al web i en no veure res que hi fes referència em vaig posar en contacte amb el col·lectiu Contrastant a través del correu electrònic.

La resposta va ser força ràpida i amable. Em feien notar que potser no havia entès prou bé la notícia... però que en tot cas “CONTRASTANT ha comptat la Feria perquè una empresa ens ha contractat per tal de comptar-la. Aquesta empresa no és la FECAC.
Aquesta empresa, quan faltaven tres setmanes per començar la Feria, ens va dir que no podíem fere pública la xifra. Ja fa dies queestem insistint perquè la faci pública, sobretot perquè la Feria no n'ha ofert cap. No sé si ens en sortirem. Espero que sí.”

En tot cas se suposa que quan van signar el contracte ja sabien que no podrien oferir aquestes xifres, o en tot cas si això no forma part del contracte no tenen perquè seguir la beta de l'empresa.

És clar que a tots ens agrada veure els defectes en els altres, a mi el primer, i que quan això se'ns aplica a nosaltres... no sempre ho entomem igual. Però és un sa exercici que hem d'aprendre.

En aquest cas Contrastant no ens permet contrastar.

Rectificar és de savis

2006-05-01T11:32:00.000+02:00

Així ho diu la cultura popular. I com a mínim si no és de savis és de persones que saben reconèixer els seus errors. Primer pas per a no tornar-los a fer. Per això procuro aplicar-ho.

Fa uns dies el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, reestructurava el seu govern. I nomenava un dels nous consellers en la persona de Jordi Valls, fins aleshores alcalde de Manresa.

Aixó implicava l'elecció d'un nou alcalde. Lògicament se'n feia ressà Regió 7. I d'entre els diferents aspectes a tractar... un problema de paritat. I unes explicacions que em sobten, i que davant dels de casa nego rotundament que siguin com diu el diari.

Diversos regidors “renuncien” perquè pugui ser escollit alcalde el Sr. Josep Camprubí. Com? Però si qualsevol regidor pot ser escollit alcalde!!!!

Però és clar, a més a més d'afirmar les coses m'agrada estar-ne ben segur, i... ho sento, m'equivocava.

L'elecció d'alcalde té un procediment propi, descrit ens els articles 196 a 200 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. En ells queda descrit que davant d'un cas de renúncia de l'aldalde, com ha estat el cas de Jordi Valls, s'aplica el procediment ordinari, és a dir, una votació entre els regidors ens la qual són elegibles els caps de cada llista electoral, excepte que aquests renunciin, i que passa a ser elegible el següent regidor de la llista en qüestió.

Doncs au, que a més a més de rectificar ja he après una cosa nova, i per tant avui ja me'n puc anar a dormir.

Nou bloc esportiu

2006-05-01T11:03:00.000+02:00

La gent que em coneix té una imatge de mi com ... poc esportiva. De fet és cert, actualment no practico pas massa esport.

Però això no vol dir ni que no n'hagi practicat, especialment bàsquet, judo i bicicleta, i sobretot que no m'agradi i el segueixi.

Sabeu quin és un dels principals guanys que em reporta l'haver instal•lat decodificador de la TDT, doncs això, l'accés a canals específics esportius.

Per això veient que un gruix important de coses del bloc podien ser de caire esportiu m'ha semblat d'obrir-ne un de caràcter exclusivament esportiu.

A veure si la cosa resulta.

Trobareu aquest nou bloc a http://jarderiu-sport.blogspot.com

Una nova visió de Manresa

2006-04-22T19:14:00.000+02:00

Els manresans som gent ben estranya. A vegades ens sembla que la nostra ciutat és el melic del món. Vaja, i ara que tenim dos honorables consellers al govern del nostre país... Però per un altre costat no apreciem gens les coses de casa. Tenim un equip de bàsquet de perimera, qui sap si per gaire temps, i només hi vibrem quan triomfa (ei, que alguns el segueixen de debò, he?); o bé per la nostra festa major d'hivern, per la Llum, fem excursions a Andorra o al Corte Inglés de Barcelona, i tot per no quedar-nos a casa.

Lligat amb això he descobert un bloc que és ben interessat, i vol trencar amb aquesta dinàmica.

El títol ja és ben expressiu “A MANRESA NO HI FAN RES... (o potser, sí)”

I les coses que hi he llegit, unes bones perles.

Nou bloc meu, de caràcter educatiu

2006-04-22T14:46:00.000+02:00

Quan vaig obrir aquest bloc dues coses tenir prou clares. L'una que no em podia comprometre a una periodicitat fixa. Sóc coneixedor dels meus límits i cert anarquisme. I una segona que això podia ser un calaix de sastre, amb un munt de coses diferents.

Darrerament no és que hagi fet massa aportacions al bloc, però sí que he estat llegint i treballant força. I una de les reflexions més importants és que quan una cosa té un cert gruix, un cert contingut amb constància, val la pena que s'identifiqui de forma autònoma d'un calaix de sastre.

I com que les darreras aportacions al bloc, i que m'agradaria que tinguessin una certa continuïtat, eren buidats i comentaris de les aportacions i novetats d'Xtec i de l'edu365, m'ha semblat convenient de donar-los un espai propi. Així que a partir d'ara aquests temes, així com d'altres relacionats amb el món educatiu, els podreu trobar a “El bloc educatiu d'en Jordi Arderiu”.

edu365.com. Novetats del 22 de febrer de 2006.

2006-02-25T15:55:00.000+01:00

Carnaval

A les portes del carnaval aquest enllaç ens porta a una pàgina que ens en permet el treball, a través de jocs,

És un recull que ha fet el portal edu365 de diversos recursos espigolats d’aquí i d’allà.

Carnestoltes

És una de les parts del projecte “el món per un forat” adreçat fonamentalment a educació infantil.

En entrar a l’espai es veu un vídeo, que sempre pot tornar-se a visionar clicant sobre la cambra de vídeo.

Els altres espais que hi ha són “fotos”, “activitats” i “dibuixos”, així com una “guia” que explica les diferents parts del projecte i què es pot fer en cada cas.

Mozart

Aquesta és una biografia, en llengua castellana, del músic austríac.

És un dels temes que el diari El País, en la seva edició digital, tracta dins l’apartat “Temas a fondo”.

Les roques

Petita unitat de programació sobre les roques. Realitzada pel Fco. Javier Corral. Sobretot conté moltes il·lustracions. I també exercicis.

El Periódico a l’escola

Ja fa anys que el projecte “El Periódico a l’escola” és una realitat, i ben consolidada. Ara fa el pas de la versió paper a la versió digital, amb l’interès d’emprendre encara més volada.

Una mà plena d’estels

Aquesta és una proposta de lectura, a càrrec d’Hernar Morera.

Com totes aquestes propostes té l’estructura de:

a) Qui l’ha escrit.

b) Abans de llegir.

c) Mentre llegeixes.

d) Després de llegir.

Green Week 2006

Aquesta és una proposta de l’European Schoolnet. És un concurs escolar anomenat Setmana Verda, que enguany es dedica a la biodiversitat. Compte amb dues categories de participació segons l’edat, a través d’una obra pictòrica o bé de la realització d’un video.

ReMix

Vols fer un collage de forma interactiva?

Aquesta aplicació la proporciona el MoMA (Museu d’Art Modern) de Nova York. Una brillant aplicació que uneix noves tecnologies amb un dels museus més recomanables.

Sessions informatives de la Universitat Pompeu Fabra

De cara a la captació d’alumnes la universitat Pompeu Fabra emprèn tota una colla d’accions, des de la seva presència en fires adreçades als estudiants de batxillerat i afins i fer presentacions dels seus estudis en la pròpia universitat. Aquí hi ha tota la informació.

Depuradores verdes

Aquest web recull el treball de les dues alumnes de l’IES Baix Empordà, de Palafrugell, que han obtingut el primer premi de l’edició d’enguany del concurs Webs de Ciència.

The Sudokus Phenomenon

Aquesta és una coproducció del Diari de l’Escola, de Vilaweb, i l’edu365.com.

Tracta el tema del fenomen del sudokus. L’article és en anglès.

edu365.com. Novetats del 9 de febrer de 2006.

2006-02-11T18:25:00.000+01:00

La muntanya.

És una de les parts del projecte “el món per un forat” adreçat fonamentalment a educació infantil.

En entrar a l’esapi es veu un vídeo, que sempre pot tornar-se a visionar clicant sobre la cambra de vídeo.

Els altres espais que hi ha són “fotos”, “activitats” i “dibuixos”, així com una “guia” que explica les diferents parts del projecte i què es pot fer en cada cas.

Àtles climàtic digital de la Península Ibèrica.

Projecte de la UAB.

Interessant atles climàtic que permet la observació sobre mapa de diferents paràmetres, com pot ser la temperatura o la pluviometria, en diferents moments de l’any, per mesos, a tota la Península Ibèrica.

Es podem veure ampliacions, animacions, ... presta molt de joc.

La genètica a l’abast de tothom.

La genètica és una part de la biologia que no és fàcil de treballar. En aquesta web, que trobem tota ella en català, s’explica d’una forma molt didàctica, i com tot bon recurs és aplicable, segons la profunditat en què es treballi, des de CS de Primària fins a Batxillerat.

S’acompanya d’un bon nombre de gràfics i animacions.

Es pot treballar en la seva globalitat o bé en només algun dels seus aspectes, i deins de l’àrea de Naturals/biologia o bé Tutoria.

Paper craft

El paper esdevé art, o gairebé.

Són propostes de “joguines” fetes amb paper, millor cartolineta, que ens pemeten construir cotxes o avions molt complexos.

Es pot veure la imatge de l’objecte acabat, però també obtenir un document en format pdf que ens permet retallar i enganxar.

A més a més les peces ja vénen pintades.

El principal problema el planteja la nevegació per altres pàgines del mateix espai, ja que els caràcters estan només escrits amb signes orientals.

La meteorologia: ciència i predicció.

Aquesta és una coproducció del Diari de l’Escola, de Vilaweb, i l’edu365.com.

Tracta el tema de la meteorologia des d’un punt de vista molt transversal, ja sigui des del punt de vista del medi social o natural, però també de la llengua, per exemple, a partir de dites, noms de vents, ...

En un lugar de la red.

Una nova proposta del professor de llengua i literatura catalanes de l’IES Rafael de Campalans d’Anglès, en Lluís Rius i Oliva.

També són d’ell altres projectes com Muds de mots o Biblionet.

En aquesta ocasió ens presenta un treball de literatura castellana a través de la xarxa i tot ambientant-ho amb l’estètica del centenari del Quixot.

És un treball premiat pel Ministeri d’Educació en un concurs sobre materials i noves tecnologies organitzat per ells mateixos.

La part de guia adreçada als educadors és de molt d’interès.

Va adreçat a ESO i Batxillerat.

Curso de geometría

Curs de geometria, en llengua castellana, dissenyat pels professors José Manuel Arranz i María de la Cruz Lobo, en el marc de les TIC del Ministeri d’Educació.

S’adreça als quatre cursos de l’ESO.

S’hi pot accedir tant per cicles com per temes, i s’adjunta d’una valuosa guia didàctica que es troba tant en format pdf com htm.

Megajocs

Aquest és un portal de jocs. De moment no n’hi ha massa, de jocs, però... sembla que pot créixer.

Dos detalls, un de bo i un de regular.

El regular és que per poder jugar cal registrar-se. I encara no puc pas afirmar que no sigui una font d’arribada de correus no desitjats.

L’altre bo, molt bo. En la seva declaració de principis pensa filtrar jocs sanguinaris, que indueixin a la violència, antisocials o amb continguts per adults. Una garantia de cara als nostres infants.

Las fracciones

Una nova activitat del Miniesteri d’Educació. I per tant en castellà.

A partir de divertides activitats i animacions se’ns presenta el món de les fraccions, tot fent un recorregut que ens porta de les operacions més simples a les més complexes.

És adequat per a l’educació primària.

Te una completa zona del mestre, i també enllaços curiosos i un apartat “sabias que...” que val la pena de mirar-se.

En resum, una bona eina quan es tracta aquesta unitat de les mates.

Juga a escacs amb la Queta

Vols fer una divertida partica d’escacs amb la Queta? Sí, amb la mascota de la campanya “Dóna corda al català”.

A més a més serveix per a iniciar-se en aquest joc, ja que per a cadascuna de les teves fitxes et proposa els moviments possibles que pots fer, ideal quan el jugador no és una persona avesasa.

Carnaval de Quèbec

S’apropa el Carnestoltes, i aquest espai ens ho recorda.

Però per sobre de tot es tracta d’una pàgina de jocs, senzills però agradables de fer.

Tant per la seva resolució com presentació.

A més a més són en francès, cosa que permet fer pràctiques de llengua.

Però si no es coneix... és força intuïtiu, i la canalla un cop hi ha jugat una vegada... segur que no hi tenen dificultats.

Jocs olímpics d’hivern. Torí 2006.

2006-02-10T21:51:00.000+01:00

Avui, d’aquí a poca estona, comencen els Jocs Olímpics d’hivern, organitzats en aquesta 20a. edició. La ciutat amfitriona és la italiana Torí. I el màxim responsable de l’esdeveniment és el COI.

La pàgina web de l’esdeveniment és tota una bona integració de les TIC en l’esport. En diverses ocasions he mirat de seguir esdeveniments olímpics a través de la xarxa, i aquesta vegada el resultat, a priori, és tota una declaració de bones intencions.

Potser el principal inconvenient és que la navegació no és especialment fàcil, però els aspectes positius són molt bons. En podem destacar, per exemple, unes fantàstiques pàgines amb tots els resultats, però que abans de la competició ja estan disponibles amb tots els atletes participants, amb tot luxe de detall com per exemple els horaris en què s’han de disputar.

Un altre aspecte important és l’accés directe a cada dia de campionat a través de la capçalera de la pàgina.

La pàgina dels esports, on hi trobem el cartell de cadascun, ens dóna tota la informació possible de cada competició. En algunes fins i tot hi ha unes excel·lents animacions explicatives. Per aquells qui no estan del tot avesats a cada especialitat hi trobaran tota la informació.

Anna Frank. Diari d’una noia.

2006-02-09T22:45:00.000+01:00

Aquesta nova vinyeta principal del portal edu365.com és dedicat a una proposta de lectura.

L’autora d’aquesta proposta és la professora igualadina de llengua i literatura catalanes Margarida Roca.

Com totes aquestes propostes té l’estructura de:

a) Qui l’ha escrit. Amb informació sobre Anna Frank i un interessant enllaç cap a tot el seu món.

b) Abans de llegir. Comprèn unes reflexions sobre el tema de la lectura, unes activitats de coneixements previs i uns enllaços que permeten aprofundir en els coneixements.

c) Mentre llegeixes. És un conjunt de 13 preguntes tancades, amb propostes de solució que són autocorrectores.

d) Després de llegir. Un conjunt de 6 activitats autocorrectives, que aprofiten el potencials dels quaderns virtuals.

És una bona proposta que permet completar i ampliar el treball de lectura d’una de les obres de capçalera.

Sudokus

2006-02-06T11:22:00.000+01:00

Avui començo una nova sèrie d’aportacions que feia temps em rondava pel cap. Es tracta de fer referència i aprofundir en algunes de les novetats que apareixen en el portal de l’edu365.com o bé d’Xtec.

Aquest primer comentari es refereix al gran bloc temporal que hi ha a l’edu365.com Avui és un sudokus. Darrerament s’han posat de moda, però poden ser un element ben interessant per a l’alumnat. A més a més a ells els agrada.

La pega és que només n’és un, és a dir, quan l’han fet una vegada no es pot tornar a fer.

Pertany a un projecte on es pot arribar normalment des del portal anant a les matemàtiques de l’ESO. Rep el nom d’enigmes, i quinzenalment apareix un problema com a repte per a l’alumnat. Està preparat com a Quadern Virtual.

Segona cursa del mundial de ral·lis

2006-02-05T23:39:00.000+01:00

El Ral·li de Suècia, sogona prova del World Rally Car, ha estat un duel entre Grönholm i Loeb, decantat del costat del corredor finès.

Des del primer tram es va posar al capdavant de la cursa, sense abandonar la posició fins el final. Mentre que el campió del món de l’any passat no s’ha mogut de la segona posició.

Pel què fa a la resta de corredors que han agafat punts de cara al campionat del món de conductors hi ha hagut un daltabaix respecta a la cursa de Monte-carlo. Entre les nombroses absències i les penalitats dels qui repetien les places entre la 3 i la 8 les han ocupats corredors que a les carreteres franceses o bé van quedar endarrerits o simplement no van córrer.

De cara a les marques el triamfador de la cursa ha estat l’equip privat Kronos Total que representa a Citroën, gràcies als punts aconseguits per Loeb i Xavi Pons.

La propera cursa, a disputar del 3 al 5 de març, es desplaça a l’altre costat de l’Àtlàntic, amb la disputa del Corona Rally Mexico.

Comença el campionat del món de rallies

2006-01-28T00:42:00.000+01:00

El dia 19 de gener va començar l’edició d’enguany del World Rally Car, amb la primera prova, la monegasca cursa del Monte-carlo.
Aquesta és una de les curses clàssiques que enguany arribava a la 74a. edició.
La prova va estar dominada per Marcus Grönholm que al final de la primera jornada va agafar un liderat que ja no va abandonar.
El primer líder havia estat en Sebastien Loeb, però un accident al final de la primera jornada el va endarrerir fins a la vuitena posició. I després va protagonitzar una espectacular remuntada, guanyant al final 10 dels 18 trams que es van córrer. Vaja, que s’havien de córrer, ja que 2 es van suspendre.
El gràfic que presento aquí permet veure l’evolució de les posicions que van ocupar els deu primers pilots de la cursa al final de cadascuna de les especials.
La propera prova és la de Suècia, que s’ha de córrer a principis de febrer.

Els Reis de l'Orient

2006-01-05T16:26:00.000+01:00

Visca els tres Reis de l’Orient

que porten torrons

a tota la gent

i una botifarra

per a la meva dent

Els reis de l’Orient

porten coses, porten coses,

els reis de l’Orient

porten coses a la gent.

Els reis de Sant Celoni

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Celoni

porten coses al dimoni

Els reis de Sant Esteve

porten coses, porten coses,

els reis de Sant Esteve

porten coses a la llebre.

Els reis de Viladecans

porten coses, porten coses,

els reis de Viladecans

porten coses als infants.

Els reis de Gimenells

porten coses, porten coses,

els reis de Gimenells

porten coses als vells.

Els reis de Barcelona

porten coses, porten coses,

els reis de Barcelona

porten coses a la mona.

Els reis de Palau

porten coses, porten coses,

els reis de Palau

porten coses al gripau.

Els reis de Mataró

porten coses, porten coses,

els reis de Mataró

porten coses al balcó.

Els reis de Montserrat

porten coses, porten coses,

els reis de Montserrat

porten coses al terrat.

Els reis de Vallgorguina

porten coses, porten coses,

els reis de Vallgorguina

ja no porten cap joguina.

En dies anteriors ja he triat títols dels articles que tenien a veure amb les dites populars. I és que el tema m'agrada.

Aquesta tarda han arribat els reis, I és clar, amb aquella il·lusió dels infants no em podia estar de fer una aportació que hi tingués a veure. Així que... aquesta cançó anava que ni brodada. A més a més m'ha permès experimentar el tema d'anar integrant fotos en el text. Vaja, com un nen amb sabates noves... o amb la joquina que li han deixat els reis.

Roda el món i torna al born

2006-01-03T16:47:00.000+01:00

No voldria sentar un precedent amb dues aportacions seguides, però és que el tema s’ho val.

Sóc un apassionat d’una bona colla de coses. Entre elles de la xafarderia. I és que aquesta paraula, que té sovint una connotació pejorativa, penso que també és símbol de ganes de saber, d’esbrinar, de descobrir. I aquesta és una de les coses que demanem als nostres alumnes, no?

Però anem a pams.

Quan amb els meus alumnes tractem a Socials temes d’economia i empreses, fem un treball sobre la borsa. Els acostuma a agradar. I sempre vaig mirant novetats, alternatives....

Fa pocs dies consultava diverses gràfiques i em va passar per davant l’empresa ACS. Mira, la del Florentino! vaig pensar. I m’hi vaig endinsar.

Sorpreeeeeeeesaaaaaaaaa.

Em miro el Consell d’Administració i hi trobo com a vocal extern independent el Sr. Miquel Roca Junyent. Com? Sí, sí, ell, culé confés, en el consell d’una empresa del president del Reial Madrid!!!!

He de reconèixer que se’m fa molt estrany.

Ara bé, al cap d’uns dies, vaja avui dimarts, en les “Lliçons d’economia recreativa” del programa d’ “El matí de Catalunya Ràdio”, el professor Ureta n'ha dit una que m’ha fet lligar caps.

Estaven parlant del Sr. Juan March, banquer de l’era franquista, quan han fet menció que els seus fills són darrera d’ACS, posant-hi la cara del Sr. Florentino Pérez.

Com també el fill gran, Juan March Delgado, havia finançat l’operació del Partit Reformista Democràtic, per la qual el Sr. Miquel Roca Junyent havia estat candidat a president del govern en les eleccions de 1986. En aquelles eleccions també el Sr. Florentino era candidat pel mateix partit.

Roda el món i torna al born.

Any nou, bloc nou

2006-01-02T16:01:00.000+01:00

Diu la dita popular que "any nou, vida nova". Vaja, sempre ho havia sentit dir a l'àvia. I ella d'aquestes coses en sabia un munt. I moltes corresponien al sentit comú. Així que d'una manera o altra se li hauria de fer cas.
És el moment de fer fons propòsits. I... ara em conformo amb ben pocs. Però un de ben destacable. Feia temps que em rondava pel cap això d'obrir un bloc. Fa unes setmanes en vaig obrir un. I ara és l'hora de posar-lo en solfa. Ja s'han fet les primeres proves i.... aquí n'hi ha els resultats.
És per això que potser la millor dita popular seria una altra: "amb el nou any, un nou afany".
Però... què és un bloc? Segons la definició de la Neoloteca del Termat és una "pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos."
Allò que serà més difícil de complir és la part de l'actualització periòdica. No em marco pas un període concret, i esperem que amb el temps i la pràctica aquesta serà prou sovintejada.
De moment bon any 2006 a tothom.